Fa un cert temps que vaig fer un anàlisi del negre.
El negre m'apassiona, i en contraposició el blanc.
Són els no colors
I d'aquests no colors en surten els colors que el món ens
regala, dia rere dia, com si res.
Fàcilment.
1.PRESENTACIÓ
Aquest
treball té com a objectiu l'estudi del negre en diverses branques: a
nivell de llenguatge, a nivell visual, des del seu context pictòric,
d'àmbit psicològic, algunes de les diverses atribucions simbòliques que
se li han donat, en la indumentària com es fa per aconseguir-lo i el que
ha representat al llarg de la història en aquest món i finalment una
exposició personal del tema que tracta aquest, no aconseguida sense el
treball previ efectuat.2. QUÈ ÉS EL NEGRE?
Etimologia, definicions, significats, sinònims...
1. Negre, del llatí niger, nigri: "de color de carbó".
2. Negre adj Del color del sutge o del carbó, completament fosc, i en realitat faltat de tot color.
3. Negre adj privat totalment de claror.
4. Negre m color negre.
5. Negre m ÒPT color negre, el color dels cossos que
no emeten ni reflecteixen cap radiació lluminosa visible.
no emeten ni reflecteixen cap radiació lluminosa visible.
6. Negre fig trist i melancòlic ; infeliç, desventurat.
7. Novel·la negra ; cinema negre ; música negra.
8. Treballar com un negre ; veure-ho tot negre ; estar negre.
Primer de tot ens cal saber l'origen etimològic de la paraula, (1) que com veiem vol dir color de carbó (QUIM
IND Substància combustible, sòlida, lleugera i negra que és el producte
de la combustió incompleta, destil·lació o combustió parcial de la
matèria orgànica, principalment vegetal, i que conté essencialment
carboni. Té diferents noms depenen de l'origen; carbó de pedra o
mineral, ,carbó vegetal, carbó animal, carbó activat, carbó de coc....); per tant es pot dir que deu el seu nom a una substància resultant d'una "combustió incompleta".
Aquestes
dues paraules es poden entendre en un sentit negatiu: és la part
residual d'un cos físic afectat pel foc que no s'ha convertit en fum ni
s'ha quedat en cendres, està a mig camí entre l'aire, un món eteri, i la
terra, un món físic. Aquest producte, de color negre, s'ha utilitzat
com a font d'energia en determinats moments de la història, és a dir,
que ha tingut un ús positiu per l'home (vaixells, trens i màquines de
vapor, p. ex.)
Immediatament després d'aquest resultat es troba el negre com a adjectiu (2 i 3) que com veiem un fa menció de faltat de color i l'altre de claror: el color és la claror i la claror és color, aquesta seria la lectura que se'n treu, per tant l'expressió "color negre"(4)
seria correcta? Però des de l'òptica es pot entendre que es tracta de
la resposta passiva de certs cossos davant el fenomen de la llum (5).
Aquesta
paraula s'utilitza en molts àmbits, en sentit figurat i sempre amb un
caràcter negatiu (6). Els més interessants els trobem en gèneres que
formen part de l'art i que tracten aspectes negatius de la societat, com
la corrupció, la violència, l'abús de poder,...
En
la música no només se li ha atribuït a la música que té origen al
continent africà, o en el jazz, sinó que també s'ha utilitzat en la
música que té un ritme exagerat o amb sonoritat excessiva, utilitzada
alguns cops amb un to despectiu.) (7) i també en expressions col·loquials de la nostra societat (8).
3. LA VISIÓ DEL NEGRE
L'ull humà, la llum, colors primaris i colors elementals
"Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l'objecte emissor o reflector de llum" 5
"Agent físic que constitueix una de les formes possibles d'energia , que és capaç d'impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els cossos que l'emeten" 5
Ja
sabem que l'ull és un dels òrgans que ens servim els éssers vius,
l'home en el nostre cas, per estar en contacte amb el món: ens permet
mirar, veure i observar el món físic que ens envolta. És un òrgan
complex que permet al cervell desxifrar el llenguatge que s'estableix
entre la llum i l'objecte: l'iris autoregula l'entrada d'aquesta
energia, adaptant-se a les característiques i a la qualitat d'aquesta
-no hi ha una llum ideal, ja que depèn del moment del dia, de l'època de
l'any, del lloc,...-, la qual arriba a la retina on hi ha dos tipus de
cèl·lules, els cons i els bastons.
Quan
hi ha llum intensa els primers capten les radiacions de tres longituds
d'ona, que corresponen a tres "sensacions de color" que corresponen als
colors primaris de la llum: blau violeta (longituds d'ona curta), verd
(longituds d'ona mitja) i vermell ataronjat(longituds d'ona llarga)6.
El segon tipus, els bastons, són les que llegeixen formes tant si hi ha
molta com poca llum, però només en blanc i negre. Però s'ha de recordar
que l'ull el que fa és transmetre tota aquesta informació en forma
d'estímuls elèctrics al cervell que és el que la descodifica i ens
proporciona la sensació dels colors i les formes7.
De
la combinació de les tres freqüències d'ona esmentades en resulten
vuit colors elementals: blanc, groc, magenta, blau, vermell-ataronjat,
verd, blau-violeta i negre8.
Això es pot comprovar quan es posa en pràctica la síntesis additiva i
la substractiva que simulen el funcionament de l'ull. La primera,
projectant tres rajos de llum (vermell-ataronjat, blau-violeta i verd)
en un entorn fosc, en surten el blanc, que és la suma dels tres, el º.
La segona9
es fa amb un sistema semblant, però amb filtres translúcids dels colors
primaris resultants de la síntesis additiva, col·locant-los davant
d'una font de llum "blanca"10 Amb la superposició conjunta dels tres s'obté el negre.
L'exposat anteriorment és per entendre i saber com es genera, percep i es visualitza el color i en particular el negre.
Aquesta
teoria, sobre la qual el color és un fenomen visual, (fisiològic) en
lloc ser una qualitat de la llum (físic), és el que va exposar Goethe en
el llibre Teoria dels colors publicat el 1810, anant en contra de les idees de Newton. Va retornar a les idees d'Aristòtil "la foscor* és deguda a la privació de llum" i Leonardo "va
integrar el blanc i el negre entre els "simples" que són les eines
bàsiques dels pintors, no considerats colors pels primers filòsofs". 11
En aquest punt es pot dir que el negre, a nivell pictòric, es pot
considerar com a color, no com a sensació humana, igual que la resta de
colors.
Una altra aportació de Goethe varen ser les ombres acolorides del color complementari del de l'objecte, comprovant que només "la
llum solar intensa del migdia produeix sobre blanc una ombra negra o
grisa però en altres condicions, les ombres seran del color
complementari del matís de la llum" 11
cosa que va influir en diversos autors com Van Gogh o Monet, que en
algunes de les seves obres no utilitzen el negre com a ombra, per
exemple la catedral de Rouen de Monet en diversos moments del dia.
4. PIGMENT I PINTURA NEGRA
"
quím ind Substància colorant d'origen natural, orgànica o inorgànica, o
sintètica, insoluble i finament polvoritzada , que colora per
superposició"
"Partícules de pols suspeses en un medi com l'oli o l'acrílic"
El
negre és un dels primers pigments que l'home ha utilitzat des de
l'època prehistòrica, junt amb el groc, el vermell, l'ocre i el terrós,
d'origen mineral; per tant de la terra, el món físic de l'home. A partir
d'aquest moment l'home ha anat investigant i trobant diversos materials
per aconseguir el negre. Un d'aquests és el Khol, que tenia un ús
medicinal a l'antic Egipte, curiosament fabricat pels artesans. Amb
aquesta pintura negra els egipcis es pintaven el voltant dels ulls per
prevenir malalties12;
potser aquesta és una de les raons que molt més endavant i durant un
temps els metges anaven vestits de negre, que també els hi donava una
aire de seriositat i eficiència, fins que el blanc es va establir com a
símbol d'higiene i netedat.
Aconseguir
el negre en la pintura ha estat i és difícil. Durant molt temps,
aconseguir "l'absorció ideal de llum" ha estat afegint matisos blau
fosc, com l'anyil, o rogencs. Aconseguir el negre "ideal", és complicat,
potser per això ha interessat i fascinat diferents artistes. Van Gogh,
per exemple, que analitza diferents materials amb la finalitat de trobar
negres profunds, queda fascinat per les possibilitats que li ofereix el
guix de muntanya. Però hi ha molts tipus de negres, només cal mirar que
en l'actualitat se’n poden trobar en gran varietat i en diversos
àmbits. En la pintura ens trobem el negre marfil, el negre vi, el negre
fum, negre de mart o el gris de payne13.
Tots ells, però, també poden variar segons com, amb què i de quina
manera s'aplica: amb el dit fent moviments circulars o rectes, escampant
uniformement la tinta amb una espàtula, amb pinzellades curtes,
llargues o amb punts, amb un drap, amb una esponja,... en aquest moment
es posa de manifest que segons la manera pot tenir diversos efectes de
brillantor o opacitat i generar matisos, textures,... com una sèrie de
quadres negres, en la dècada de 1950-60, d'Ad Reinhardt que davant
d'ells i observant-los amb deteniment14, es pot veure que no és un negre uniforme, sinó que es poden apreciar " una composició geomètrica amb les mínimes variacions del negre [...] irreproduïble en forma impresa".
Caravaggio
és un d'aquests artistes que han utilitzat el negre en els seus
quadres, servint-se d' ell per expressar dramatisme, inquietud, tensió,
en definitiva, provocant en l'espectador sensacions d'ansietat i
pertorbació. Aquests sentiments segurament no es donarien si no ho
contraposés amb uns pocs punts concrets de llum, tal com he pogut
comprovar personalment.
Però Nick Bowering no té a la seva paleta el pigment negre que es pot trobar al mercat, l'elabora a partir de "barrejar vermells i blaus per aconseguir una espècie de base negra".
Aquestes
tres maneres d'entendre el negre, a nivell pictòric, no tenen gaire a
veure unes amb altres, però es pot interpretar des del punt de vista de
la seva riquesa intrínseca: té una "aura" ambigua. Pot ser difícil
entendre aquesta ambigüitat i l'interès que desperta. Però no es pot
entendre la vida sense la seva existència. El món de la impremta de
color actual així ho manifesta amb la denominació de CMYK (cyan,
magenta, groc i negre). El negre que és el que li aporta el contrast
necessari i la intensitat a les zones fosques de la imatge per dotar-la
de personalitat i força15.
5. L'EFECTE DEL NEGRE
Molts
estudis ens parlen de la influència que tenen els colors en l'home.
S'ha comprovat que el simple fet de mirar pocs segons un color pot
alterar la pressió de la sang o els batecs del cor, de la mateixa manera
que una música ens pot emocionar. Tant el sentit de l'oïda com el de la
vista, ens generen sensacions que afecten el nostre sistema nerviós.
Se
sap que hi ha colors càlids i colors freds, el negre, però, és l'únic
"color" que no està incorporat en cap d'aquests dos grups. Però també
genera una sèrie d'impressions en la persona. El negre és foscor,
tenebres, misteri. No fa gaire temps que l'home ha il·luminat la nit de
la manera que ho fa ara. Quan això no era així, sortir a l'exterior de
la casa i no poder veure clarament l'entorn, solament formes, la persona
havia de sentir temor i indefensió. Un estudi sobre l'efecte fisiològic
del color fet per H. Wohlfarth va comprovar que els colors que feien
augmentar més la pressió sanguínia, el pols del cor i la respiració són
de menys a més : verd, blau i negre. Però també és repòs, reconfortant,
silenci,... solem dormir en la foscor per la tranquil·litat que ens
proporciona. No tenim distraccions visuals, la sensació del color queda
anul·lada.
Els
colors, igual que molts altres aspectes, s'han sotmès a l'anàlisi i a
la interpretació que n'ha fet l'home en les diverses societats i en els
diversos moments de la història. El negre no és una excepció.
· Les
estàtues d'Osiris, el déu egipci del més enllà, es pintaven de negre,
essent també el color de la deessa Isis, la seva esposa, simbolitzant
la gestació de la llavor en la terra fèrtil. En lloc de relacionar-lo
amb el final de la vida, era amb el principi, el naixement de la vida.
· Les
deesses gregues de la venjança, les fúries, anaven sempre vestides de
negre, igual que les bruixes, els bruixots i els que practicaven la
màgia negra, considerada maligna.
· És
el color de Saturn, el déu romà de l'agricultura, la festa del qual era
a mig hivern, convertint-se posteriorment en el Nadal.
· Està
relacionat amb la força vital femenina, passiva, inexplorada i
misteriosa. A Xina, junt amb el blanc és un color que s'identifica amb
aquest sexe.
Les
persones ens sentim atretes per un o més colors. Un estudi psicològic,
en el que s'inclou el Test de color de M. Luscher, l'anàlisi del color
de D. Mella i la feina feta per T. Gimbel, M.L. Lacy i M. Anderson, els
colors estan relacionats amb la personalitat, l'estat d'ànim, el nostre
potencial, els punts forts i els dèbils,... Segons aquest estudi la
persona que va negra "té molta
força de voluntat, és disciplinada i té les seves pròpies opinions. Pot
ser excessivament inflexible i massa independent. Això no són tàctiques
defensives, pot ser que no tingui confiança amb ell mateix i en la seva
capacitat per afrontar la vida [...] Els que decideixen dur roba negra
de forma habitual desitgen protestar constant i tenaçment. Utilitzat
ocasionalment demostra un control sobre sí mateix per comunicar una
imatge d'autoritat"16. Potser
per això el negre l'utilitzen aquells que es dediquen al negocis, ja
que els dóna un aire d'autocontrol i de convenciment de les pròpies
idees. Això indicaria que és un color vinculat a la feina, per tant la
necessitat de treballar per guanyar-se la vida. (“És un color d'esclavatge per aquesta gent?” No ho crec pas ni ho penso).
En una guia d'interiorisme el negre no és massa recomanat, fa que "els espais semblin petits". I si s'ha d'utilitzar hauria de ser amb "discreció per realçar altres colors". En la nostra cultura és un color que genera recel i per això no és recomanat el seu ús excessiu "pot resultar extremadament esgotador i afavorir un estat mental negatiu". Però
ressalta altres colors, com fan els xinesos, que el contraposen amb
vermell intens. Recordem, però, que això és quan l'espai està
il·luminat. I si contraposem això amb el fet que sense llum les coses
són negres, estem basant la nostra vida en un món dominat per aquesta
energia. Estem aferrats a la llum, necessitem objectes que desprenguin
llum, la nit l'hem il·luminat perquè no volem interpretar aquella ombra
fosca que tenim a davant quan estem desperts. Es pot dir que la vista és
un sentit que ens pot dominar. La necessitem perquè el nostre cos la
necessitava a la sabana, a l'espai ampli, per distingir l'horitzó i
preveure l'enemic (en ombres o en color) que s'aproximava.
6. TEIXIT NEGRE, INDUMENTÀRIA NEGRA
SIGNIFICATS, INTERPRETACIONS?
El
negre és el color tradicional del dol en la nostra societat. Alguns
autors creuen que a Grècia ja s'utilitzava per aquesta finalitat, però
no es pot provar. Oficialment es va instituir amb aquest significat per
l'església en el Concili de Trento. Ha tingut i té aquest significat per
normativa, obligatori en cas de la mort de familiars i de la família
reial durant un determinat temps, com per exemple el vidu o vídua havia
d'anar de negre durant dos anys. En l'actualitat no està sotmès a
aquesta estricta normativa.
A
final del XIX es comença a utilitzar el negre per al públic femení:
vestits de nit, de cerimònia, de núvia, per la roba interior que té
connotacions eròtiques per la relació que ha tingut i té el negre amb
el pecat. Per altra banda en el món masculí, és l'identificador de
l'home elegant "segons Perrot
"... l'expressió vestimentària de la seva justificació ideològica i de
la seva legitimitat social..." abandonant la riquesa dels teixits, dels
brodats i dels adornaments del vestit masculí propis de la noblesa del
segle XVIII" 20. Es
simplifica el vestit destacant l'aparició de la levita, el frac, que
s'imposà durant la Revolució francesa i que ha perdurat fins a
l'actualitat, el jaqué, l'americana i l'esmòquing, per bé que aquests
dos últims actualment no són sempre negres.
En
l'actualitat és un color àmpliament acceptat per qualsevol àmbit. Ha
contribuït aquest fet que no s'utilitza pràcticament gens com a símbol
de dol, el significat potser més fort que ha tingut. Això afavorit també
per l'ús del negre de dissenyadors com Balenciaga o Channel, o l'ús que
se n'ha fet per part de la indústria cinematogràfica o la publicitat.
7. UNA OPINIÓ NEGRA
Actualment tots els seus significats es
superposen uns sobre els altres, s'acumulen, s'anul·len entre ells, i sobretot
conviuen i perduren:
Davant de totes aquestes interpretacions, que
s'han anat comentant més o menys, se'n podrien afegir d'altres? No sé si és o
no possible però després de tota aquesta anàlisi, per mi si el negre és
l'absorció total de llum, representa la possessió d'aquesta, té la capacitat
d'atrapar l'energia que a nosaltres ens serveix per distingir la "sensació
de color" d'un objecte respecte un altre. Però, i ho vaig comprovar, una
superfície de teixit negre desprenia més calor que una altra de blanc. Per tant
aquest color transforma l'energia lumínica en calor. Però no seria més lògic
que el blanc fos el que desprèn calor, ja que rebutja totes les radiacions?
Igual que l'anomenada "Llum blanca" del sol ens dóna escalfor. Així
el llenguatge ens dóna confusió, per mi hauria de ser anomenada "llum
negra". Però potser aleshores el negre no tindria aquest component de
foscor i tenebres. Però com que en la nostra societat catòlica, apostòlica i
romana el negre s'hi ha relacionat com a contraposició del blanc que és la
"llum de déu", la il·luminació de molts personatges de La Bíblia,
com les revelacions que li fa aquest Déu a Moisès o en l'aparició de l'àngel
Gabriel a Maria. Vet aquí la influència d'un llibre, d'un sol llibre en el món
literari. Però no és l'única causa, l'home hi ha influït amb la seva ànsia de
donar significats i interpretacions per tenir controlada la societat, per
establir criteris estàndards anul·lant l'individu. A mi, atribuir el negre a la
terra fèrtil, al naixement, és un significat que m'ha agradat. A l'inici de la
vida estem en un ambient de foscor i calidesa, deu ser la raó per la qual el
dormir es fa en la foscor perquè ens recorda el ventre de la mare. Però alhora
es relaciona amb la por; com ja s'ha dit la negror no ens permet veure i
distingir les ombres i el desconegut ens fa por. L'home occidental s'ha avesat
a viure en un món de claror, ha fonamentat la seva vida en un món de colors, on
la vista passa per sobre de tots els altres sentits, tot i ser l'últim a
desenvolupar-se.
Per mi el negre en la indumentària és la
possessió, però també l'acceptació de tot, no deixa escapar la llum però
s'adapta amb qualsevol color i l'accepta sense rebutjar-lo, ans al contrari
potencia l'altre, el fa destacar, genera la seva confiança. Segons el color amb
el que es pot combinar, a nivell social, se li dóna un significat, per tant és
portador d'un amplíssim llenguatge de l'aspecte, la personalitat, l'opinió de
la persona i en tots els seus aspectes, per potenciar-se o anul·lar-se a si
mateixa.
Després de totes les reflexions, comentaris,
opinions, interpretacions,... sobre aquest tema
em pregunto si n'hi havia per tant o no i el perquè. Crec que és,
senzillament, per satisfer la necessitat que té l'home de reflexionar,
comentar, opinar i interpretar, amb la finalitat de trobar respostes a les
preguntes que s'autoformula a si mateix, en aquest cas sobre el fenomen del
color negre, la "sensació de negre", privació de color/claror,...
Perquè vaig fer aquesta recerca?
La resposta a questa pregunta ja la vaig escriure en el seu moment . Continua essent la mateixa i he decidit guardar-la per mi i per les persones que formen part del meu dia a dia, aquelles que em són més pròximes.
Ja sabeu qui sou.
Gràcies per ser així.
Ja sabeu qui sou.
Gràcies per ser així.
5 Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1985
6
Es tracta de la teoria tricromàtica, exposada el 1801 per T.Young i
desenvolupada el s.XIX per H. von Helmholtz, però només és vàlida quan
hi ha una estimulació de llum directa d'aquestes cèl·lules.
7
L'ull forma part del conjunt dels òrgans dels sentits, per tant el
color és una sensació més, igual que el tacte, però la vista està
"sobrevalorada"
8 Veure annex 1
9 Veure annex 2
10 "(o acromàtica) Llum que no produeix cap sensació de color definit"
11 Zelanski, P ; Fisher M.P. Color. 3ª ed. Madrid, Tursen / B.Blume, 2001.
12 "el
khol conté, a més de pigments naturals, galena (un sulfur de plom
negre), cerusa (carbonat de plom blanc) i clorurs de plom artificials
destinats a reforçar l'eficàcia oftalmològica de la preparació" de Delamare, F. ; Guineau, B. Los materiales del color. 1ª ed. Barcelona, Edicions B, 2000.
13 Annex 3
14 Segons la bibliografia consultada, això no s'ha comprovat personalment. (Jennings, S. Manual del color para el artista. 1ª ed. Barcelona, Blume, 2005).
15 Annex 4
15
Parker, D. Interpretar los colores. Libera tu potencial físico,
espiritual y emocional. 1ª ed. en espanyol. Lisma Ediciones, 2003.
16 Chiazzari, S. Color. Utilizar el color como estilo de vida, para la salud y el bienestar. 1ª ed. en lengua española. Barcelona, Blume, 1999.
17
" El primer a partir de banys successius de pastell fornit per
indigoteres, la barreja de dues llavors. El segon a partir d'un insecte
el Kermes vermilio que dóna un vermell escarlata.
18
El tint del teixit s'aconseguia submergint en teixit en un bany tebi on
es barrejava pólvores de galla, rica en taní gàl·lic, ferralla i
vinagre, que s'afegia a mesura que s'anava perdent líquid.
19 també dita fusta de l'índia. Aconseguia gran varietat de tints solament per decocció.
20 El negre en el vestit. Ajuntament de Barcelona, impressió: Tipografia Emporium, Fons del Museu Tèxtil i d’Indumentària.
21 Per amdós sexes: el jersei de negre de coll girat, amb pantalons també negres, en les dones faldilla i mitges negres
22 Caçadora, botes de cuir, pantalons, camises o jerseis tot negre i ulleres fosques.
BIBLIOGRAFIA
·
Diccionario etimológico
español e hispánico. Madrid, Espasa Calpe, 1985
·
Gran enciclopèdia catalana. Barcelona, Enciclopèdia
Catalana, 1997, v.6
·
Gran enciclopèdia catalana. Barcelona, Enciclopèdia
Catalana, 2ª reimp. 1981, v. 4
·
Diccionari Enciclopèdia
Espasa.
Madrid, Espasa Calpe, 1997, v.
·
Diccionari de sinònims,
idees afins i antònims. Barcelona, Teide, reimp. 1979.
·
Diccionari de la llengua
catalana.
Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1985.
·
Küppers, H. Fundamentos de
la teoría de los colores. Barcelona, Gustavo Gili, 1980
·
Zelanski, P ; Fisher M.P. Color.
3ª ed. Madrid, Tursen / B.Blume, 2001.
·
Delamare, F. ; Guineau, B. Los
materiales del color. 1ª ed. Barcelona, Edicions B, 2000.
·
Jennings, S. Manual del
color para el artista. 1ª ed. Barcelona, Blume, 2005.
· Parker, D. Interpretar los
colores. Libera tu potencial físico, espiritual y emocional. 1ª ed. en
espanyol. Lisma Ediciones, 2003.
· Chiazzari, S. Color. Utilizar el color como estilo de
vida, para la salud y el bienestar. 1ª ed. en lengua española. Barcelona,
Blume, 1999.
·
Lurie, A. El lenguaje de la
moda. Una interpretación de las formas de vestir. 1ª ed. Barcelona,
Ediciones Paidós, 1994.
·
El negre en el vestit. Ajuntament de Barcelona,
impressió: Tipografia Emporium, Fons del Museu Tèxtil i d’Indumentària.
És genial maria! :) Ets una artista i una gran escriptora! Endavant!
ResponEliminaQueralt
Moltes gràcies princesa!!!! I tu reina meva ets un amor!!
Elimina