Translate

Negre

Fa un cert temps que vaig fer un anàlisi del negre.
El negre m'apassiona,  i en contraposició el blanc.
Són els no colors
I d'aquests no colors en surten els colors que el món ens
 regala, dia rere dia, com si res. 
Fàcilment.

1.PRESENTACIÓ


Aquest treball té com a objectiu l'estudi del negre en diverses branques: a nivell de llenguatge, a nivell visual, des del seu context pictòric, d'àmbit psicològic, algunes de les diverses atribucions simbòliques que se li han donat, en la indumentària com es fa per aconseguir-lo i el que ha representat al llarg de la història en aquest món i finalment una exposició personal del tema que tracta aquest, no aconseguida sense el treball previ efectuat.

2. QUÈ ÉS EL NEGRE?

Etimologia, definicions, significats, sinònims...

1.       Negre, del llatí niger, nigri:  "de color de carbó".
2.       Negre adj Del color del sutge o del carbó, completament fosc, i en realitat faltat de tot color.
3.       Negre adj  privat totalment de claror.
4.       Negre m color negre.
5.       Negre  m ÒPT color negre, el color dels cossos que 
no emeten ni reflecteixen cap radiació lluminosa visible.
6.       Negre fig trist i melancòlic ; infeliç, desventurat.
7.       Novel·la negra ; cinema negre ; música negra.
8.       Treballar com un negre ; veure-ho tot negre ; estar negre.

Primer de tot ens cal saber l'origen etimològic de la paraula, (1) que com veiem vol dir color de carbó (QUIM IND Substància combustible, sòlida, lleugera i negra que és el producte de la combustió incompleta, destil·lació o combustió parcial de la matèria orgànica, principalment vegetal, i que conté essencialment carboni. Té diferents noms depenen de l'origen; carbó de pedra o mineral, ,carbó vegetal, carbó animal, carbó activat, carbó de coc....); per tant es pot dir que deu el seu nom a una substància resultant d'una "combustió incompleta". 

Aquestes dues paraules es poden entendre en un sentit negatiu: és la part residual d'un cos físic afectat pel foc que no s'ha convertit en fum ni s'ha quedat en cendres, està a mig camí entre l'aire, un món eteri, i la terra, un món físic. Aquest producte, de color negre, s'ha utilitzat com a font d'energia en determinats moments de la història, és a dir, que ha tingut un ús positiu per l'home (vaixells, trens i màquines de vapor, p. ex.)

Immediatament després d'aquest resultat es troba el negre com a adjectiu (2 i 3) que com veiem un fa menció de faltat de color i l'altre de claror: el color és la claror i la claror és color, aquesta seria la lectura que se'n treu, per tant l'expressió "color negre"(4) seria correcta? Però des de l'òptica es pot entendre que es tracta de la resposta passiva de certs cossos davant el fenomen de la llum (5).

Aquesta paraula s'utilitza en molts àmbits, en sentit figurat i sempre amb un caràcter negatiu (6). Els més interessants els trobem en gèneres que formen part de l'art i que tracten aspectes negatius de la societat, com la corrupció, la violència, l'abús de poder,... 

En la música no només se li ha atribuït a la música que té origen al continent africà, o en el jazz, sinó que també s'ha utilitzat en la música que té un ritme exagerat o amb sonoritat excessiva, utilitzada alguns cops amb un  to despectiu.) (7) i també en expressions col·loquials de la nostra societat (8).





3. LA VISIÓ DEL NEGRE

L'ull humà, la llum, colors primaris i colors elementals

"Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l'objecte emissor o reflector de llum" 5

"Agent físic que constitueix una de les formes possibles d'energia , que és capaç d'impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els cossos que l'emeten" 5

 

Ja sabem que l'ull és un dels òrgans que ens servim els éssers vius, l'home en el nostre cas, per estar en contacte amb el món: ens permet mirar, veure i observar el món físic que ens envolta. És un òrgan complex que permet al cervell desxifrar el llenguatge que s'estableix entre la llum i l'objecte: l'iris autoregula l'entrada d'aquesta energia, adaptant-se a les característiques i a la qualitat d'aquesta -no hi ha una llum ideal, ja que depèn del moment del dia, de l'època de l'any, del lloc,...-, la qual arriba a la retina on hi ha dos tipus de cèl·lules, els cons i els bastons.

Quan hi ha llum intensa els primers capten les radiacions de tres longituds d'ona, que corresponen a tres "sensacions de color" que corresponen als colors primaris de la llum: blau violeta (longituds d'ona curta), verd (longituds d'ona mitja) i vermell ataronjat(longituds d'ona llarga)6. El segon tipus, els bastons, són les que llegeixen formes tant si hi ha molta com poca llum, però només en blanc i negre. Però s'ha de recordar que l'ull el que fa és transmetre tota aquesta informació en forma d'estímuls elèctrics al cervell que és el que la descodifica i ens proporciona la sensació dels colors i les formes7.

De la combinació de les tres freqüències d'ona  esmentades en resulten vuit colors elementals: blanc, groc, magenta, blau, vermell-ataronjat, verd, blau-violeta i negre8. Això es pot comprovar quan es posa en pràctica la síntesis additiva i la substractiva que simulen el funcionament de l'ull. La primera, projectant tres rajos de llum (vermell-ataronjat, blau-violeta i verd) en un entorn fosc, en surten el blanc, que és la suma dels tres, el º. La segona9 es fa amb un sistema semblant, però amb filtres translúcids dels colors primaris resultants de la síntesis additiva, col·locant-los davant d'una font de llum "blanca"10 Amb la superposició conjunta dels tres s'obté el negre.

L'exposat anteriorment és per entendre i saber com es genera, percep i es visualitza el color i en particular el negre.
Aquesta teoria, sobre la qual el color és un fenomen visual, (fisiològic) en lloc ser una qualitat de la llum (físic), és el que va exposar Goethe en el llibre Teoria dels colors publicat el 1810, anant en contra de les idees de Newton. Va retornar a les idees d'Aristòtil "la foscor* és deguda a la privació de llum" i Leonardo "va integrar el blanc i el negre entre els "simples" que són les eines bàsiques dels pintors, no considerats colors pels primers filòsofs". 11   En aquest punt es pot dir que el negre, a nivell pictòric, es pot considerar com a color, no com a sensació humana, igual que la resta de colors.

Una altra aportació de Goethe varen ser les ombres acolorides del color complementari del de l'objecte, comprovant que només "la llum solar intensa del migdia produeix sobre blanc una ombra negra o grisa però en altres condicions, les ombres seran del color complementari del matís de la llum" 11  cosa que va influir en diversos autors com Van Gogh o Monet, que en algunes de les seves obres no utilitzen el negre com a ombra, per exemple la catedral de Rouen de Monet en diversos moments del dia.


4. PIGMENT I PINTURA NEGRA


" quím ind Substància colorant d'origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada , que colora per superposició"
"Partícules de pols suspeses en un medi com l'oli o l'acrílic"

El negre és un dels primers pigments que l'home ha utilitzat des de l'època prehistòrica, junt amb el groc, el vermell, l'ocre i el terrós, d'origen mineral; per tant de la terra, el món físic de l'home. A partir d'aquest moment l'home ha anat investigant i trobant diversos materials per aconseguir el negre. Un d'aquests és el Khol, que tenia un ús medicinal a l'antic Egipte, curiosament fabricat pels artesans. Amb aquesta pintura negra els egipcis es pintaven el voltant dels ulls per prevenir malalties12; potser aquesta és una de les raons que molt més endavant i durant un temps els metges anaven vestits de negre, que també els hi donava una aire de seriositat i eficiència, fins que el blanc es va establir com a símbol d'higiene i netedat.

Aconseguir el negre en la pintura ha estat i és difícil. Durant molt temps, aconseguir "l'absorció ideal de llum" ha estat afegint matisos blau fosc, com l'anyil, o rogencs. Aconseguir el negre "ideal", és complicat, potser per això ha interessat i fascinat diferents artistes. Van Gogh, per exemple, que analitza diferents materials amb la finalitat de trobar negres profunds, queda fascinat per les possibilitats que li ofereix el guix de muntanya. Però hi ha molts tipus de negres, només cal mirar que en l'actualitat se’n poden trobar en gran varietat i en diversos àmbits. En la pintura ens trobem el negre marfil, el negre vi, el negre fum, negre de mart o el gris de payne13. Tots ells, però, també poden variar segons com, amb què i de quina manera s'aplica: amb el dit fent moviments circulars o rectes, escampant uniformement la tinta amb una espàtula, amb pinzellades curtes, llargues o amb punts, amb un drap, amb una esponja,... en aquest moment es posa de manifest que segons la manera pot tenir diversos efectes de brillantor o opacitat i generar matisos, textures,...  com una sèrie de quadres negres, en la dècada de 1950-60, d'Ad Reinhardt que davant d'ells i observant-los amb deteniment14, es pot veure que no és un negre uniforme, sinó que es poden apreciar " una composició geomètrica amb les mínimes variacions del negre [...] irreproduïble en forma impresa"

Caravaggio és un d'aquests artistes que han utilitzat el negre en els seus quadres, servint-se d' ell per expressar dramatisme, inquietud, tensió, en definitiva, provocant en l'espectador sensacions d'ansietat i pertorbació. Aquests sentiments segurament no es donarien si no ho contraposés amb uns pocs punts concrets de llum, tal com he pogut comprovar personalment.
Però Nick Bowering no té a la seva paleta el pigment negre que es pot trobar al mercat, l'elabora a partir de "barrejar vermells i blaus per aconseguir una espècie de base negra"

Aquestes tres maneres d'entendre el negre, a nivell pictòric, no tenen gaire a veure unes amb altres, però es pot interpretar des del punt de vista de la seva riquesa intrínseca: té una "aura" ambigua. Pot ser difícil entendre aquesta ambigüitat i l'interès que desperta. Però no es pot entendre la vida sense la seva existència. El món de la impremta de color actual així ho manifesta amb la denominació de CMYK (cyan, magenta, groc i negre). El negre que és el que li aporta el contrast necessari  i la intensitat a les zones fosques de la imatge per dotar-la de personalitat i força15.

 5. L'EFECTE DEL NEGRE


Molts estudis ens parlen de la influència que tenen els colors en l'home. S'ha comprovat que el simple fet de mirar pocs segons un color pot alterar la pressió de la sang o els batecs del cor, de la mateixa manera que una música ens pot emocionar. Tant el sentit de l'oïda com el de la vista, ens generen sensacions que afecten el nostre sistema nerviós.
Se sap que hi ha colors càlids i colors freds, el negre, però, és l'únic "color" que no està incorporat en cap d'aquests dos grups. Però també genera una sèrie d'impressions en la persona. El negre és foscor, tenebres, misteri. No fa gaire temps que l'home ha il·luminat la nit de la manera que ho fa ara. Quan això no era així, sortir a l'exterior de la casa i no poder veure clarament l'entorn, solament formes, la persona havia de sentir temor i indefensió. Un estudi sobre l'efecte fisiològic del color fet per H. Wohlfarth va comprovar que els colors que feien augmentar més la pressió sanguínia, el pols del cor i la respiració són de menys a més : verd, blau i negre. Però també és repòs, reconfortant, silenci,... solem dormir en la foscor per la tranquil·litat que ens proporciona. No tenim distraccions visuals, la sensació del color queda anul·lada.  

Els colors, igual que molts altres aspectes, s'han sotmès a l'anàlisi i a la interpretació que n'ha fet l'home en les diverses societats i en els diversos moments de la història.  El negre no és una excepció.
·        Les estàtues d'Osiris, el déu egipci del més enllà, es pintaven de negre, essent també el color de la deessa Isis, la seva esposa,  simbolitzant la gestació de la llavor en la terra fèrtil. En lloc de relacionar-lo amb el final de la vida, era amb el principi, el naixement de la vida.
·        Les deesses gregues de la venjança, les fúries, anaven sempre vestides de negre, igual que les bruixes, els bruixots i els que practicaven la màgia negra, considerada maligna.
·        És el color de Saturn, el déu romà de l'agricultura, la festa del qual era a mig hivern, convertint-se posteriorment en el Nadal.
·        Està relacionat amb la força vital femenina, passiva, inexplorada i misteriosa. A Xina, junt amb el blanc és un color que s'identifica amb aquest sexe.

En el nostre món hi ha moltes ciències que interpreten el color. Una d'aquestes és la colorologia, que " utilitza els principis de l'energia del color que està inherent a la natura per ajudar-nos a comprendre'ns a nosaltres mateixos i als demés."15 Ho fa analitzant el signe de la natura, el nom i la data de naixement. Però en aquesta "ciència" el negre no apareix enlloc. Potser perquè el negre a la natura no és un color especialment predominant, quan el món està influenciat per la llum, però sí que s'estén quan aquesta disminueix.
 
Les persones ens sentim atretes per un o més colors. Un estudi psicològic, en el que s'inclou el Test de color de M. Luscher, l'anàlisi del color de D. Mella i la feina feta per T. Gimbel, M.L. Lacy i M. Anderson, els colors estan relacionats amb la personalitat, l'estat d'ànim, el nostre potencial, els punts forts i els dèbils,... Segons aquest estudi la persona que va negra "té molta força de voluntat, és disciplinada i té les seves pròpies opinions. Pot ser excessivament inflexible i massa independent. Això no són tàctiques defensives, pot ser que no tingui confiança amb ell mateix i en la seva capacitat per afrontar la vida [...] Els que decideixen dur roba negra de forma habitual desitgen protestar constant i tenaçment. Utilitzat ocasionalment  demostra un control sobre sí mateix per comunicar una imatge d'autoritat"16. Potser per això el negre l'utilitzen aquells que es dediquen al negocis, ja que els dóna un aire d'autocontrol i de convenciment de les pròpies idees. Això indicaria que és un color vinculat a la feina, per tant la necessitat de treballar per guanyar-se la vida. (“És un color d'esclavatge per aquesta gent?” No ho crec pas ni ho penso). 

En una guia d'interiorisme el negre no és massa recomanat, fa que "els espais semblin petits". I si s'ha d'utilitzar hauria de ser amb "discreció per realçar altres colors".  En la nostra cultura és un color que genera recel i per això no és recomanat el seu ús excessiu "pot resultar extremadament esgotador i afavorir un estat mental negatiu".  Però ressalta altres colors, com fan els xinesos, que el contraposen amb vermell intens. Recordem, però, que això és quan l'espai està il·luminat. I si contraposem això amb el fet que sense llum les coses són negres, estem basant la nostra vida en un món dominat per aquesta energia. Estem aferrats a la llum, necessitem objectes que desprenguin llum, la nit l'hem il·luminat perquè no volem interpretar aquella ombra fosca que tenim a davant quan estem desperts. Es pot dir que la vista és un sentit que ens pot dominar. La necessitem perquè el nostre cos la necessitava a la sabana, a l'espai ampli, per distingir l'horitzó i preveure l'enemic (en ombres o en color) que s'aproximava. 



 6. TEIXIT NEGRE, INDUMENTÀRIA NEGRA

SIGNIFICATS, INTERPRETACIONS?


El negre és el color tradicional del dol en la nostra societat. Alguns autors creuen que a Grècia ja s'utilitzava per aquesta finalitat, però no es pot provar. Oficialment es va instituir amb aquest significat per l'església en el Concili de Trento. Ha tingut i té aquest significat per normativa, obligatori en cas de la mort de familiars i de la família reial durant un determinat temps, com per exemple el vidu o vídua havia d'anar de negre durant dos anys. En l'actualitat no està sotmès a aquesta estricta normativa.

Va ser el color de l'ordre dels benedictins, atribuint-li a un poc sòlid l'"ideal de pobresa", humilitat i senzillesa (En el concili de Milà es va fer obligatori per tot el clergat). Utilitzat també per la noblesa, la burgesia i els camperols adinerats com a símbol d'alt poder adquisitiu, era el "vellutat negre...una clotxa de drap negre subtil"  / "el més adient per expressar "el boat orgullós i sobri, especialment en el teixit de vellut"20. El teixit i el disseny, i igualment l'aspecte i la classe de la persona, elements  imprescindibles per l'atribució d'un significat o un altre: el negre sobri per criats, advocats, metges, clergats i el "dramàtic" pels rics i els moderns durant el  s. XIX.  Per bé que a l'actualitat aquest dramatisme poques vegades es manifesta, és contràriament senyal de serietat, equilibri, formalitat i domini d'un mateix. Sí que pren aquest aire quan la jove utilitza aquest color juntament amb un tipus de vestit cenyit i amb un teixit cridaner com el cuir en un entorn dels considerats convencionals. Com per exemple dels que ha anomenat Anne Hollander, destacant "negre bohemi", el "negre ballarina" o el "negre motorista". El primer originat a París després de la segona guerra mundial, convertint-se en l'estil propi d'artistes, intel·lectuals i estudiants21. El segon indicador de sensibilitat i serietat de cara a la vida i atracció al propi art, actualment utilitzat per, a més de ballarines, actrius, músics, pintores i poetes. I l'últim22, el que va populartizar Marlon Brando a la pel·lícula The Wilt One, adaptat pels feixistes italians i de les SS.

 A final del XIX es comença a utilitzar el negre per al públic femení: vestits de nit, de cerimònia, de núvia, per la roba interior que té connotacions eròtiques per la relació que ha tingut i té  el negre amb el pecat. Per altra banda en el món masculí, és l'identificador de l'home elegant "segons Perrot "... l'expressió vestimentària de la seva justificació ideològica i de la seva legitimitat social..." abandonant la riquesa dels teixits, dels brodats i dels adornaments del vestit masculí propis de la noblesa del segle XVIII"  20. Es simplifica el vestit destacant l'aparició de la levita, el frac, que s'imposà durant la Revolució francesa i que ha perdurat fins a l'actualitat, el jaqué, l'americana i l'esmòquing, per bé que aquests dos últims actualment no són sempre negres.   

En l'actualitat és un color àmpliament acceptat per qualsevol àmbit. Ha contribuït aquest fet que no s'utilitza pràcticament gens com a símbol de dol, el significat potser més fort que ha tingut. Això afavorit també per l'ús del negre de dissenyadors com Balenciaga o Channel, o l'ús que se n'ha fet per part de la indústria cinematogràfica o la publicitat.



 7. UNA OPINIÓ NEGRA


Actualment tots els seus significats es superposen uns sobre els altres, s'acumulen, s'anul·len entre ells, i sobretot conviuen i perduren:
 color de carbó,  faltat de color / claror,   la no emissió ni reflexió de radiació lluminosa, superposició de magenta, groc i cyan, "sensació de color", color,  "absorció ideal de llum". Foscor, temor,  anul·lació de color, terra fèrtil, naixement de la vida,  però també el maligne. El maligne, però també la força femenina. És el color de la nit, la foscor, la tenebra. Transmet el control d'un mateix, la força de voluntat però el dol, la tristesa, la desesperació, la culpa, el pecat. De la riquesa i de la senzillesa, de la sofisticació i del dramatisme, de l'elegància, la duresa, la sobrietat i l'erotisme.

Davant de totes aquestes interpretacions, que s'han anat comentant més o menys, se'n podrien afegir d'altres? No sé si és o no possible però després de tota aquesta anàlisi, per mi si el negre és l'absorció total de llum, representa la possessió d'aquesta, té la capacitat d'atrapar l'energia que a nosaltres ens serveix per distingir la "sensació de color" d'un objecte respecte un altre. Però, i ho vaig comprovar, una superfície de teixit negre desprenia més calor que una altra de blanc. Per tant aquest color transforma l'energia lumínica en calor. Però no seria més lògic que el blanc fos el que desprèn calor, ja que rebutja totes les radiacions? Igual que l'anomenada "Llum blanca" del sol ens dóna escalfor. Així el llenguatge ens dóna confusió, per mi hauria de ser anomenada "llum negra". Però potser aleshores el negre no tindria aquest component de foscor i tenebres. Però com que en la nostra societat catòlica, apostòlica i romana el negre s'hi ha relacionat com a contraposició del blanc que és la "llum de déu", la il·luminació de molts personatges de La Bíblia, com les revelacions que li fa aquest Déu a Moisès o en l'aparició de l'àngel Gabriel a Maria. Vet aquí la influència d'un llibre, d'un sol llibre en el món literari. Però no és l'única causa, l'home hi ha influït amb la seva ànsia de donar significats i interpretacions per tenir controlada la societat, per establir criteris estàndards anul·lant l'individu. A mi, atribuir el negre a la terra fèrtil, al naixement, és un significat que m'ha agradat. A l'inici de la vida estem en un ambient de foscor i calidesa, deu ser la raó per la qual el dormir es fa en la foscor perquè ens recorda el ventre de la mare. Però alhora es relaciona amb la por; com ja s'ha dit la negror no ens permet veure i distingir les ombres i el desconegut ens fa por. L'home occidental s'ha avesat a viure en un món de claror, ha fonamentat la seva vida en un món de colors, on la vista passa per sobre de tots els altres sentits, tot i ser l'últim a desenvolupar-se.

Per mi el negre en la indumentària és la possessió, però també l'acceptació de tot, no deixa escapar la llum però s'adapta amb qualsevol color i l'accepta sense rebutjar-lo, ans al contrari potencia l'altre, el fa destacar, genera la seva confiança. Segons el color amb el que es pot combinar, a nivell social, se li dóna un significat, per tant és portador d'un amplíssim llenguatge de l'aspecte, la personalitat, l'opinió de la persona i en tots els seus aspectes, per potenciar-se o anul·lar-se a si mateixa.

Després de totes les reflexions, comentaris, opinions, interpretacions,... sobre aquest tema  em pregunto si n'hi havia per tant o no i el perquè. Crec que és, senzillament, per satisfer la necessitat que té l'home de reflexionar, comentar, opinar i interpretar, amb la finalitat de trobar respostes a les preguntes que s'autoformula a si mateix, en aquest cas sobre el fenomen del color negre, la "sensació de negre", privació de color/claror,...







Perquè vaig fer aquesta recerca?

La resposta a questa pregunta ja la vaig escriure en el seu moment . Continua essent la mateixa i he decidit guardar-la per mi i per les persones que formen part  del meu dia a dia, aquelles que em són més pròximes. 
Ja sabeu qui sou.
Gràcies per ser així.





"Haureu de perdonar-me en les notes dels peus de pàgina que es refereixen als annexos, no els tinc, els vaig entregar en el seu moment, i si voleu que us sigui sincera, en alguns casos no recordo què 'diantres' era"


5 Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1985
6 Es tracta de la teoria tricromàtica,  exposada el 1801 per T.Young i desenvolupada el s.XIX per H. von Helmholtz, però només és vàlida quan hi ha una estimulació de llum directa d'aquestes cèl·lules.
7 L'ull forma part del conjunt dels òrgans dels sentits, per tant el color és una sensació més, igual que el tacte, però la vista està "sobrevalorada"
8 Veure annex 1
9 Veure annex 2
10 "(o acromàtica) Llum que no produeix  cap sensació  de color definit"
11 Zelanski, P ; Fisher M.P. Color. 3ª ed. Madrid, Tursen / B.Blume, 2001.

12 "el khol conté, a més de pigments naturals, galena (un sulfur de plom negre), cerusa (carbonat de plom blanc) i clorurs de plom artificials destinats a reforçar l'eficàcia oftalmològica de la preparació" de Delamare, F. ; Guineau, B. Los materiales del color. 1ª ed. Barcelona, Edicions B, 2000.
13 Annex 3
14 Segons la bibliografia consultada, això no s'ha comprovat personalment. (Jennings, S. Manual del color para el artista. 1ª ed. Barcelona, Blume, 2005).
15 Annex 4

15 Parker, D. Interpretar los colores. Libera tu potencial físico, espiritual y emocional. 1ª ed. en espanyol. Lisma Ediciones, 2003.
16 Chiazzari, S. Color. Utilizar el color como estilo de vida, para la salud y el bienestar. 1ª ed. en lengua española. Barcelona, Blume, 1999.  


17 " El primer  a  partir de banys successius de pastell fornit per indigoteres, la barreja de dues llavors. El segon a partir d'un insecte el Kermes vermilio que dóna un vermell escarlata.
18  El tint del teixit s'aconseguia submergint en teixit en un bany tebi on es barrejava  pólvores de galla, rica en taní gàl·lic,  ferralla i vinagre, que s'afegia a mesura que s'anava perdent líquid. 
19 també dita fusta de l'índia. Aconseguia gran varietat de tints solament per decocció.
20 El negre en el vestit. Ajuntament de Barcelona, impressió: Tipografia Emporium, Fons del Museu Tèxtil i d’Indumentària.
21 Per amdós sexes: el jersei de negre de coll girat, amb pantalons també negres, en les dones faldilla i mitges negres
22 Caçadora, botes de cuir, pantalons, camises o jerseis tot negre i ulleres fosques.

BIBLIOGRAFIA

·        Diccionario etimológico español e hispánico. Madrid, Espasa Calpe, 1985
·        Gran enciclopèdia catalana. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997, v.6
·        Gran enciclopèdia catalana. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2ª reimp. 1981, v. 4
·        Diccionari Enciclopèdia Espasa. Madrid, Espasa Calpe, 1997, v.
·        Diccionari de sinònims, idees afins i antònims. Barcelona, Teide, reimp. 1979.
·        Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1985.
·        Küppers, H. Fundamentos de la teoría de los colores. Barcelona, Gustavo Gili, 1980
·        Zelanski, P ; Fisher M.P. Color. 3ª ed. Madrid, Tursen / B.Blume, 2001.
·        Delamare, F. ; Guineau, B. Los materiales del color. 1ª ed. Barcelona, Edicions B, 2000.
·        Jennings, S. Manual del color para el artista. 1ª ed. Barcelona, Blume, 2005.
·    Parker, D. Interpretar los colores. Libera tu potencial físico, espiritual y emocional. 1ª ed. en espanyol. Lisma Ediciones, 2003.
·      Chiazzari, S. Color. Utilizar el color como estilo de vida, para la salud y el bienestar. 1ª ed. en lengua española. Barcelona, Blume, 1999. 
·        Lurie, A. El lenguaje de la moda. Una interpretación de las formas de vestir. 1ª ed. Barcelona, Ediciones Paidós, 1994.
·        El negre en el vestit. Ajuntament de Barcelona, impressió: Tipografia Emporium, Fons del Museu Tèxtil i d’Indumentària.
 



2 comentaris:

  1. És genial maria! :) Ets una artista i una gran escriptora! Endavant!

    Queralt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies princesa!!!! I tu reina meva ets un amor!!

      Elimina