Translate

divendres, 2 d’abril de 2010

Dia

  Dia, de nou, com cada dia.... (text revisat el 29 de maig de 2012)

Un dia vull trobar el camí
el camí on la meva ploma em porti
sense perdre de vista 
tot allò que la vida m'ha ofert.
 
Un sol dia em vull saber segura,
segura del que el viatge és el que he escollit
i haver estat totalment conscient....
 
...d'haver assaborit olors i colors d'aquelles flors invisibles.








Aquell serà el dia per descobrir,
descobrir com la meva mà haurà avançat sola
entre la malesa del bosc i sabent del cert que cada dia és l'únic dia que existeix.

Però aleshores la meva mà estarà realment sola? No en tinc la resposta, encara. 
No depèn pas tot de mi... 
Això és que que m'agrada creure, de moment.
Hi ha coses que no les puc fer sola.
.......
No puc
per més que vulgui i ho desitgi
....
Només tinc 2 mans

Poden fer moltes coses.
Sí, però només quan en tenen permís.

I tu que ho estàs llegint,
què esperes per actuar?
Què esperes per sentir-te viu?
Què esperes per donar?
Què esperes per crear?
Què esperes per parlar?
Què esperes per riure?
Què esperes per el que sigui?

Sí,
Creu en les teves mans
Ningú te les pot prendre
Pots crear el que vulguis
Només és voler
Intentar
Fer. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada