Translate

dimecres, 25 d’abril de 2012

21.08.09

Divendres, les 9 pràcticament tocades, 
i em trobo de nou sobre una superfície rocosa, terra endins.
El mar es troba a uns quants quilòmetres, pocs en relació al petit mar Mediterrani. 
No hi ha música d'aigua, sinó de vida animal.
Olor a terra seca, calenta roca la que toca la totalitat de les meves cames. 
Una escalfor agradable a la pell, adornada d'una lleu brisa, 
provinent de ponent.

I un riu de tons ataronjats, 
i aparentment  tranquil a distància.
No crec que a dins en tingui gaire de paciència, perquè 
"l'aigua no és sempre la mateixa"

A pesar de la llunyana proximitat de les muntanyes, 
es pot distingir clarament el perfil irregular dels arbres,
 Éssers intrigants els arbres...

I tornant al seu dibuix, gràcies a la sempre impactant posta de sol. 
No he sabut mai pintar-la. 
Crec que ella tampoc vol ser pintada, 
per això canvia constantment i cada dia canvia la seva fesomia. 
És una actriu; la millor de totes. 
Fascina i captiva a l'observador que intenta entendre-la.

Una persona et diu :
- Mira la posta!.
Tu la mires un moment......  
- Ostres si!     molt maca......!.......
i tornes al que estaves fent, però segur que tornes  a aixecar el cap.....

I no dius res.

En aquest moment ella t'ha parlat a cau d'orella, 
sols un instant.

Un meravellós instant.

El tresor de l'avui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada