Translate

diumenge, 22 d’abril de 2012

Verd

Família.
Una sola paraula
Ja us ho podíeu pensar, és fàcil.
El prat del costat de queda just sota el Turó
I una mica més enllà la bassa i els seus habitants.
Com per exemple el turonet de Campamà, sota Cabrera.
Que quan ets petita el veus tant,  tant alt, i tant amunt i costa tant de pujar-hi.
Fins que un dia, al cap d'uns anys hi tornes, en l'adolescència amb un petit grupet.
En aquella casa que no té ni llum ni aigua, l'has d'anar a buscar a la font amb garrafes de 5 litres.
Hi vas corretejant i tornes suant i amb un estrany pes als braços, però t'hi has estat molta estona allà.
Perquè la font raja tant, tant a poc a poc i lentament i el raig no és un raig és un rajolí petit i has de vigilar molt.Es clar que tampoc tens pressa. Hi estaràs tota una setmana, perquè has quedat que et vindran a buscar els pares el cap de setmana següent quan els hi vagi bé. Tampoc saps quan perquè no hi ha mòbils.
Has de vigilar perquè no es pot desaprofitar cap gota mentre aguantes el garrafot que va agafant pes i pes.
I de sobte algú et fa una foto, que al cap d'un temps la mires i penses, que era d'allò més entretingut.
Durant una setmana anaves com et donava la gana, rodolaves turó avall, jugaves a guerres de globus d'aigua de la font, es clar, i tot plegat apareixia el pastor de torn i s'afegia a la festa, però ja agafaves el gibrell perquè t'havies cansat d'anar omplint globus de tots colors que no hi havia manera s'omplissin correctament.
I et passaves la nit en aquella casa sense llum, per això havies portat els lots. I a mitja nit senties unes ales que donaven voltes sobre el teu cap. Sí, sí, ratpenats. Que per cert, una dia tornant de Manlleu un divendres a la nit, un d'aquests animalons inofensius es va "espinyar" contra el vidre de davant, però el vas perdre de vista. És de nit, què us pensàveu? No era pas qüestió de sortir en aquella carretera sense voral i buscar-lo a la cuneta. Si hagués estat de dia potser sí que hauria saltat per algun camp del costat, total, és terra fèrtil.
I les tardes t'havies passat hores amb jocs de taula: les dames, el parxís, el joc de l'oca, fer titelles, representar obres de teatre amb roba que havies trobat en aquell armari de l'habitació del costat del porxo. ; de les poques que t'hi atrevies a entrar, perquè era blava (crec). I de tot el porxo hi havia un racó enfonsat on valia més no passar-hi.  I a l'hora de rentar els plats havies de fer servir uns gibrells i aprofitar fins l'última gota (i l'aigua solia durar un, o 2 dies o potser més) I què dir de la comuna? Era el millor.
Veies el femer just sota teu, ple de palla, entre altres coses. 
I evidentment quan penses en verd, penses en el prat.
Allà on et pots estirar, relaxar-te mentre van passant per sobre teu, cares, ocells, núvols, aigua, floretes, fotografies, el sol, la lluna, les estrelles, i la nit és nit.
El brogit ha quedat apagat per la distància que et separa de la resta del món. 
Saps perfectament que és allà al teu voltant, i tu et quedes una estona més estirada.
I fas massatges i abraçades i carantonyes i el que inventis .
I t'ho passes fantàsticament bé com sempre.
Ha estat senzillament un gran dia.
En una paraula.
BO



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada