Pàgines K

cap al mar, per allitar-s'hi. La seva claror i les estrelles il·luminaven dèbilment la terra...

pg 26

[...] un linx donaria més diners molts + que no pas els que li pogessin donar tots els gats mesquers [...]

S'agenollà per tal de poder veure bé la figura de llop d'aquell gos immòvil. De primer, pensà que era mort.

Tenia els ulls closos, i als seus magres francs no es veia cap moviment de respiració. Llavors l'Andy s'adonà que un d'aquests flancs-el que havia estat engrapat pel linx-, en sortia sang.

Sang recent, calenta i fluida. [...]

Amb la seva destral, l'Andy va rompre el cadenat i 

obrí la porta de la gàbia  [...]

Estava a punt d'accionar el gallet, 

quan els ulls del gos s'obriren i el van mirar.

Els ulls blaus del noi i els grocs del gos s'esguardaren l'un a l'altre. 

Els del gos es clavaren en els del noi amb una mirada tan directa, 

com el noi no n'havia sentit mai cap.

Sense gairebé adonar-se del que feia, l'Andy va a

partar el canó del fusell del front del gos i va tancar el pany.

Com si fos això el que esperava que fes, el gos, llavors, va ta... La lluna baixava dolçament
ncar els ulls

[...]

pg 30-31 Kàvik

"[...]

Va arribar a la vora d'una petita clariana del bosc i allí hi havia el linx, avançant cautelosament cap a la clariana, des de l'altra banda.

Amb el cos contret a punt de saltar. Tenia els ulls fits en alguna cosa que hi havia al seu davant.

L'Andy va aixecar el fusell i engegà un tret. El fèlid no s'ho féu pas dir dos cops i va tocar el pirandó.

L'Andy va veure que la seva bala havia anat a parar més enllà, alçant la neu

[...]

Només 2 minuts, menys de sis quilòmetres!"

...Mai no ha estat tancat abans....

Kah-vik

no podia entendre què era, aquella gàbia

va obrir la porta

petit espai, rondinant i grunyint

tampoc no m'agrada gens veurecom rosega els barrots

Dins la foscor interior, el Kàvik s'encongí en un racó

el fragor del motor va créixer fins a omplir tot l'espai

va posar-se dret

es posà a esgarrapar els barrots i a mossegar-los, fins que la sang brollà de les seves mandíbules

Però per fi el motor es va parar del tot.

La tempestat i el vent continuaven brumint per damunt les muntanyes i per tota la vall, on hi havia escampades les restes de l'avió. Una capa blanca de neu s'estenia arreu,

RACÓ INSEGUR buit voltes caure PARAR DEL TOT arreu

Va intentar posar-se dret però no va poder havia perdut aquella força

MASEGATS                           FRED GLACIAL

ara senita sota seu la solidesa de la                   inacabable i agra    .......    l'alba grisa i freda

terra que coneixia tan bé                                  laneu a la gàbia arribava a tapar ell no es mogué gens

                                                                       ni per un moment

la nit  la tempesa                                              El kàvik va despertar-se tard

           amuntegant neu arreu                                         

                                                                                  ESTAVA AFAMAT

Tot el dia el kàvik va estar arrupit i cargolat com un cabdell

Una ramada de llops udolava a la llunyania

un parell de coiots feren despertar la nit

Desgraciat d'aquell animal que no tingués ales o un pas lleuger per defensar-se. La mateixa gàbia que tenia empresonat el Kàvik, el salvava ara de ser devorat.

Per ells , el Kàvik volia dir aliment i la seva ment desperta els deia també que el gos estava totalment indefens.

La gàbia els feia malfiats i temerosos. Finalment el més arriscat allargà la pota i clavà les urpes al cos estès, Però l'alè de vida era tan feblre en el voluminós cos del gos, que ni tan sols això el va despertar. El coiot provà una altra vegada d'atraure'l cap a ell per tal de mossegar-lo, però els barrots li ho impediren. A més, no podia moure aquest gos que pesava més que no pas el. Així que acabaren anant-se'n a buscar una presa més fàcil.

Qan el sol esmorteït començava a caure darrere les muntanyes distants va aparèixer el linx  [.....] clavà els unglots al flanc del gos i va donar una estrebada.

Aquell dolor agut va despertar el kàvik momentàniament ..... el soroll......boscúria......"ocell"....

VA VEURE UN CONILL BLANC QUE SALTAVA A UNS QUANTS METRES

Arribà a un lloc on la paret s’havia esmicolat per la meitat i havia fet un amuntegament de neu a la base. Des de dalt d’aquesta muntanyeta fins al capdamunt de la paret no hi devia haver pas més d’un metre. Va enfilar-se fins dalt de tot de l’amuntegament de neu; allí va encongir els músculs, preparat per a saltar, i va sortir disparat cap dalt la paret, però no aconseguí de pasar-hi per sobre, només engrapà amb les urpes el cantell de dalt de la paret. Esgarrapant amb les del darrere, intentà trovar un puntal per aguantar-se, però no ho aconseguí i va caure lliscant fins  a baix. Una pota del darrere se li enganxà dins una esquerda; el cos giravoltà, quedant de cara a la paret i torçant la pota subjectada. Després, pel seu pes, caigué damunt el pilot de neu i continuà rodolant avall fins a la base- Allí quedà estès, momentàniament atordit.

QUan intentà aixecar-se, una de les potes del darrere, penjava, inútil. Va intentar posar-la a terra, però una punxada de dolor li féu llançar un udol de dolor. Durant un minut, va intentar trovar l’equilibri sobre tres potes. I després continuà coixejant al llarg de la paret. Després d’aver caminat gairebé un quilòmetre, el gel per fi començà a reduir-se a no res i el Kàvik es trobà que caminava per dalt de tot.

Tot o anar coixejant, no era lluny d’on s’acabava la glacera i començava el bosc,  i anà cap allí. Aviat trobà un rierol que naixia a la glacera i s’endinsava al bosc, i en seguí el curs una estona. Anà a parar a una mena de platgeta coberta contra el marge. Hi arribà a rossegons i s’hi deixà caure per descansar. La frescor de la terral i feia bé. Es va remirar per tots quatre costats, però no va trovar cap ferida oberta que li calgués llepar. Tenia un gran bony a l’anca al cantó de a pota que li feia mal, però sense sang que calgués netejar amb la llengua. Va reposar la testa damunt les potes de davant i es quedà mirant com la llum del dia començava a esvanir-se, a mesura que la nit s’apropava. Una brisa suau bufava travessant la glacera i, refrescada pel gel, embolcallava el kàvik fent-li bé.

[…]