...diuen que ho digué Albert Einstein..

" No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. 

La crisi és la millor benedicció que pot succeir a persones i països perquè la crisi porta progressos.

La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la nit fosca. 

És en la crisi, que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies.

Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar ‘superat'.

Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions. 

La verdadera  crisi és la crisi de la incompetència.

L'inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar les sortides i solucions. 

Sense crisi no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. 

Sense crisi no hi ha mèrits. 

És en la crisi, on aflora el millor de cada un, perquè sense crisi tot vent és carícia.

Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. 

En comptes d'això treballem durament.

Posem fi d'una vegada a l'única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la."

Albert Einstein

 

Si la crisi vol dir no tenir gaire "pasta" a la butxaca ho puc dir: jo tota la vida he viscut en crisi "pastal". 

Per això he hagut de trobar solucions dintre del pressupost que he tingut per pagar-me els estudis de disseny, els dos pisos de Barcelona que vaig estar els dos últims anys de la carrera, el bicing, el transport públic dels dos primers anys, el material per poder fer els treballs, les galetes de l'esmorzar, algunes peces del projecte final que no disposava de temps suficient per fer-les totes (de les 15 que hi ha 10 les vaig cosir, i demanant ajuda a unees modistes espectaculars quan estava a WS de becària. Les altres 5 les vaig portar a fer a una fada vinguda de sudamèrica que cada any per nadal em felicita les festes. Excepte una peça per raons alienes a ella. 

Sí, gràcies a això vaig aprendre a cosir. A la meva manera, que anant bé no és "modistament correcta" però les peces encara aguanten, per alguna raó serà... 

Quin nota em van posar del projecte final?

 jejejj 

Evidentment,

la millor

.

.

.

.

 ¬¬

.

.

.

.

7

i ara tinc set...

AIGUA!

AIGUA!

 

Vaig aprendre a cosir i això no es pot pagar amb res.

...a diferència d'altres.

I curiosament les que vam cosir les nostres peces 

totes vam tenir la mateixa "nota".

do re mi fa sol la si 

SÍ.... , sí sí, no n'hi han més,... és així...

(nohaymásllamadas)

Un d'elles es va empipar, i molt, ...normal,... amb la feinada que suposa....

Perquè hi va haver que les van portar a fer a un taller, i la nota numeral va ser superior a la nostra...

I no es van haver d'"escarrassar"   

però tampoc els hi trec el mèrit eh?

a pensar com traspassar un dibuix bidimensional a un objecte tridimensional, que no és el mateix.

El que no és correcte és que les persones que van avaluar el projecte no ho tinguessin en compte, perquè es veu que tampoc calia que les fessis tu,

 no et fot... 

 però s'havien de fer físicament, i si no tens un "putu duro", perquè no ets ni cinccents eurista(i encara no hi arribes, ho dic per arrodonir...), pagues un pis  a barna,tens un mòvil que allargues els 10 eurus de la targeta si pot ser 2 mesos, i bé has de menjar, i comprar el teixit, imprimir el treball, pagar la mensualitat d'un cor de noies, que és l'única activitat social que et pots permetre, i que de fet és l'única que tens,  etcètera...

NO ES LO MISMO  2 D QUE 3 D

I NO ÉS UN CINE...

Perquè a part de fer les peces hi ha una memòria.

UNA MEMÒRIA que comprèn: la recerca d'informació, el tema escollit, la inspiració, les fitxes tècniques de cada una de les peces, una carta de colors/teixits, el book de les fotos, el making of de les fotos, (tot duplicat)

A més d'un CD (amb el mateix)

i la presentació oral, per tant un Power point.

Coser i cantar.

oi tant, coser i cantar, fàcil eh?¿?¿?

Doncs a aquesta que es va enfadar li vaig dir:

I a qui li importa la nota, importa el que tu faràs ara amb aquesta obra d'art. 

A algú li serà útil, segur.

No val la pena, emprenyar-se,  ara has acabat i has après molt, i el que encara queda per aprendre ...

I havia fet una col·lecció ètnica, basada en els indis, crec.... li demanaré exactament, perquè era amb teixits naturals i super còmoda, impressionant, de debò...

I ara aquesta índia viu al Montseny, hi mantinc el contacte que puc, i és feliç, ho sé.

A tu R!

 que saps que el més important és viure la vida,

Val més disfrutar trobant solucions quan hi ha problemes. 

Això sí que és tenir poder!

Sí, és el que realment és important!

És el que ens fa persones humanes.