El Petit Ara

Avui he escoltat el CD de Manu Guix, i m'ha quedat gravada una frase d'una de les cançons. Suposo que és perquè a mi em passa bastant el mateix, per no dir igual. Ho sé pot sonar egocèntric, en sóc conscient. Però és el que he pensat jo quan l'he sentit. No puc parlar per la teva ment. Ni ho pretenc. Ni tant sols se m'acudiria. Això sí que seria egocèntric. Posaria una barrera a la teva llibertat.

I la llibertat és el que hi ha dins teu. I és el que et fa viure i ser qui ets. 

Ara no us la puc dir exactament la frase paraula per paraula. Però no us passa que allò amb el què disfruteu més són les coses més petites?

Però en cap cas son les més insignificants. Aquestes són les que es mantenen intactes amb el temps. Les petites coses ens fan sentir vius.

Vius les coses petites.

I ho saps.

I saps que ho sé.

I, vès per on sempre n'hi ha

L'ara és un instant petit.

És el que estàs fent.

I ara estàs llegint aquest text.

Només tu saps perquè ho fas.

I jo ho faig per gaudir.

I sabent que ho llegiràs en el moment menys pensat.

I disfruto sabent que no sé què és el que pensaràs.

El que estàs pensant ara, es clar. 

I com prou bé saps, un text està compost de coses petites.

I els hi hem adjudicat un nom.

Ja saps quin és.

No caldria dir-ho.

Però ho faré:

LLETRA

I ho dic en singular.

LLETRA.

6 elements.

En plural són 7.

LLETRES.

ESSA.

S