Translate

diumenge, 26 d’agost de 2012

crec-crec, quins coses fan crec-crec?


Estic a mig llegir un llibre que m'està trasbalsant els sentits o no sabeu pas  a quin nivell, o sí. No ho sé. I ja sé prou bé que tampoc cal prendre's-ho al peu de la lletra ho sé, però sóc sensible, molt. 
Intento canalitzar la meva ira o decepció o el "però perquè" en qualsevol cosa que no afecti a les persones,
nosé si en sé, però faig el que puc.

En fi que m'han vingut al cap tot un reguitzell de pensaments i neguits que m'han despertat les ganes d'escriure sobre l fet de posseir, de les possessions, de sotmetre's o sotmetre

NO CREC EN ABSOLUT EN LES POSSESSIONS

Les coses materials es poden reciclar. 

on és la pluja quan la necessites? perquè no plou quan ha de ploure.

Tampoc crec en POSSEIR PERSONES.

Cadascú és amo d'ell mateix/a, ningú té dret a sotmetre ningú en cap àmbit de la vida, s'ha de viure per la cooperació, de igual a igual.

Creure en un mateix
sona egocèntric oi? 
intentar conèixer els propis límits,

No crec en les provocacions.

Creure en les picors corporals.
SI abuses del cos t'ho fa saber de mil maneres diferents
El cos és intel·ligent, funciona sol.
I les decisions personals haurien de ser intuïtives, basant-se en els criteris propis
 Vols venir a sopar? Ostres nosé, em sentiré molt cansada, o massa per anar-hi? 


O per exemple anant amb bici. Vas a treballar un juliol de 2005, amb una bici negra preciosa i que funciona super bé. I patines contra l'asfalt i et queda una bona part de la pell de la cuixa esquerra cremada... i només fa 10 dies que treballes de caixera i n'has de passar 10 de baixa... i encara no entenc com pot ser que només tingui una minicicatriu.



Crec que estic  la meitat del dia acompanyada de música ambiental.

Crec és amb la suavitat amb fer les coses amb amor, suavitat i tendrament.


La vida ja et colpeja durament, i en aquestes dates, més o menys fa un any, ho va fer. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada