A vegades... sovint... quasi sempre..... permanentment, em pregunto d'on carai provenen algunes expressions, per els àmbits que es fan servir, on es fan servir i perquè es fan servir, com per exemple "de bo en diuen ruc" (gran cançó de Nyandú).
També hi ha la versió femenina: seria ruca, de l'ase el femení seria sumera, burro seria burra, i no és per res però el burro català és un animal molt bonic!....
I aleshores penso en què els burros i burres han estat animals de càrrega... i realment m'agrada identificar-me amb aquest animal, anant sempre carregada de coses amunt i avall, contenen el binomi blanc i negre, molt utilitzat en moda...
També hi ha una expressió un tant curiosa " tres són multitud", però quan has de pensar en fer postres per a 25 (o més), perquè t'has ofert, per equilibrar la balança, quan saps amb unes setmanes d'antel·lació que es fa una calçotada en un petit racó de món, en un dia molt concret penses en números i en
com transportar
el que acabes de fotografiar
quan saps que tens mitja hora
per teclejar
el que acabes de mentalment improvitzar
a més que has d'embolicar
el que ahir vas preparar
........
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada