Translate

dilluns, 5 d’octubre de 2015

Ai! però quina mania...


L’altre dia em va venir al cap aquesta expressió, amb l’entonació corresponent: una barreja de disgust i descontentament, i per tant de tipus negatiu. Automàticament em remet a fets concrets, que una fa de manera compulsiva, repetitiva i reiterada. Com per exemple mossegar-se les ungles, cosa que servidora ja fa temps que va deixar de fer. Només en moments concrets de nerviosisme o neguit, l’he modificat per remenar i arrencar aquestes pelletes que rodegen les ungles. Però tornant a l’expressió, em pregunto què ho fa que  porti una connotació de caire pessimista. Potser buscant-ho al Gran Diccionari de la Llengua Catalana em resoldrà la qüestió. La primera definició que hi apareix, literalment el següent “Psicosi caracteritzada per una exaltació de les facultats vitals: eufòria exagerada, acceleració del curs de les idees i agitació psicomotora”. Val, d’acord, la paraula psicosi no augura res de bo, però em sembla que no és ben bé això el que buscava. I un tros més avall hi apareix escrit: “Aprensió o aversió injustificada” i “Costum injustificat”. Així doncs, en cas que l’aversió o el costum es pogués justificar deixa de ser automàticament una mania i/o esdevé quelcom positiu?  Ah! però resulta que l’antònim és seny.


Article publicat a El 9 Nou el dia 2 d'octubre de 2015




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada