Translate

divendres, 10 de novembre de 2017

I quin gran dia!


’Però no feia pas dia de platja...’ ‘I com se suposa que ha de ser un dia de platja? Potser el millor dia d’anar a la platja és precisament un d’aquests dies en què està mig ennuvolat...’ Aquest tipus de conversa és el que pots tenir un dilluns d’estiu qualsevol, i havent tingut la sort de que el dia abans has escollit què volies fer per desconnectar d’una setmana de molta feina. Amb la satisfacció de saber que has fet gairebé tot el que t’havies proposat. I necessites desconnectar, un canvi de paisatge, airejar-te. I sí el dia es desperta ennuvolat, i arribes a la platja, i el cel no ha pas canviat des que has marxat de casa. I com era d’esperar la sorra no està colgada de tovalloles, més aviat és tot el contrari. I no, no cal posar el parasol, quan has acabat de plantar la cadira i de treure’t les xancletes i t’has assentat, ja et pots tornar a aixecar: és hora de plantar aquest paraigües tant fantàstic que altres dies et protegeix dels rajos UVA i que difícilment pots ficar dins el bolso. Aleshores amagues una mica la tovallola que no es mulli abans d’hora, no fa gens de xafogor, al cap d’una estona ja han deixat de caure gotes, has llegit una estona el llibre aquell que tenies guardat des de St Jordi, t’aixeques i vas a caminar mitja platja amunt per aquella zona on la sorra i l’aigua s’estimen i s’odien a parts iguals, l’altra meitat la fas complint el que has vingut a fer, i et sents com peix a l’aigua. 



                                                                                                                                             Article publicat a L'EXABUIRO a El 9 Nou el   03/07/2017 

Cap comentari:

Publica un comentari