Terra endins, sobre un superfície rocosa.
El perfum de terra seca a falta l'aire del mar que queda lleugerament allunyat d'aquest indret, a hores soliu
Una lleu brisa, molt subtil, porta aire de ponent.
L'astre solar s'ha amagat calladament, com cada dia. Sense abans haver deixat el seu rastre arreu de la Vall que s'estén al meu voltant.
El riu, ha reflectit momentàniament la tonalitat del cel, però l'aigua continua el seu camí, i és que no és sempre la mateixa.
Les copes dels arbres es retallen en l'horitzó, mai en línia recta, podent així copsar-ne la seva forma. A pesar de la distància, que en realitat és molt curta, parlen per sí sols, fent-se presents en el silenci d'una posta.
Hi han tantes postes de sols com vegades que el sol s'amaga darrera les muntanyes. Mai iguals. Això és el que em fascina d'elles.
Curioses les postes de sol no volen ser pintades, per això són efímeres i canviants. He intentat fer-ne moltes, però només són esbossos. Per això les observo sense aquests trossos de vidre emmarcats de blanc.
A vegades gires el cap perquè quelcom ha despertat la teva curiositat. Quan tornes a observar, ha canviat.
Quan algú te la fa notar, li respons, que sí és molt maca. Quan la mires per segona vegada, és ella la que t'ha parlat.
Sols ha estat un instant, un petit tresor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada