Castell sorrenc
Dins l'aigua, tèrbola des d'una perspectiva externa, deixa de ser com a tal,per esdevenir un
paradís màgic.
Ple de vida.
Una vida en un principi colpidora per la sensació que et produeix.
Una barreja de por i admiració.
Por per la primera vegada que et trobes sola dins la seva grandiosa magnitud.
I estranya admiració quan l'observes de més a prop.
Estic parlant de les algues, que alguna cosa ha transportat
fins a un dels racons més captivadors de Catalunya:
CASTELL
Unes algues que aporten un medi, una llar a gran quantitat de peixos.
Uns peixos perfectament camuflats entre aquestes estranyes formes de tons verdoses i els ofereixen aliment i aixopluc (valgui la redondància).
I ells et llancen pampallugues resplendents
quan tímidament et mostren
el seu ventre.
AVUI LA PROFUNDITAT M'HA SOMRIGUT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada