Lila

Quan el vaig tenir acabat, m'en vaig adonar d'un fet.

De tots els objectes que he volgut reproduir és el que menys s'assembla al model que és en 3D,

Junt amb la resta de objectes semblants ens tinc en un, no dos, ui no tres (em sembla) armaris, i tot ben classificat, ordenat, disposat, ajuntat, 

reordenat mil vegades, fins a l'infinit.

Bàsicament no s'assembla a l'original pel color: 
la sabata que volia representar no era exactament del color que en va resultar.
 Fet curiós. (curiós? ¿)
No pas per mi
Que de quin color és, si us imagineu una vinya i el que en surt us hi podreu acostar bastant. I és que una copeta al dia no fa mal, i depenent de l'hora

Pero no me les poso gaire sovint, perquè em fan una mica de mal al taló, i he d'incorporar en el meu set de supervivència una tireta o un compeed. Que quan vas a fer senderisme és un element imprescindible, sobretot als Alps Francesos, i has caminat una bona estona, i ja sabeu quins contres comporta aquesta activitat si les "catiusques" que portes són bastant noves i poc rodades. Ara que, si te les has posat i el camí t'ha portat a un llac cristal·lí,  que s'assembla més al cel que al mar i no t'hi pots ficar com fan aquells/es que t'acompanyen és una mica frustrant, sí. Però observes aquell bon home com va entrant i s'hi banya tranquil·lament, tant tranquil·lament com es pot estar a una certa temperatura (freda, bastant) que no tothom ho pot aguantar. I tu hi fiques un peu i amb l'altre t'imagines com a primera ballarina de la Royal Ballet i fas voltes i voltes i voltes i voltes i ..............
 et mareges.

Doncs el que deia, i si la vinya és de la varietat de cabernet sauvingon us hi acostareu bastant, però si és del Priorat, de la varietat que sigui, molt millor. No estem parlant del vi blanc eh? Que per cert, el vi blanc va de P..a m..e quan estàs afònica i en una comunió adorant-la i estimant-la, hi ha un vi blanc en unes ampolles precioses, i en veus una copa, i la veu la recuperes tan ràpid que els que estan amb tu no s'acaben de creure que feia just mitja horeta, posem-hi, no podies dir, ni fer de vaca. (flipen mandonguilles, tot i que al menú no n'hi ha cap, fet estrany no?) Et diuen que què fas?¿ i tu rius sense manies, com sempre.

El lila, porpra, violeta, com en vulgueu dir, és el color femení per excel·lència.

Una de les noies més boniques, que quan el cor va començar amb mi va entrar. I a ella li vaig fer un vestit que se'l pogués posar en un casament o en un sopar. Portava incorporat una trena, evidentment, i saps el millor? de quin color era i és? No cal que t'ho digui. 
I ella representa a la perfecció un dels atributs que té aquest color: 
la modèstia. Ella és així. 
Per això és tant especial. I si sabeu una altra cosa, el vestit que porta del cor des dels seus inicis també és d'aquest color. La diferència bàsica és que el seu és d'un lila intens, semblant al de les meves ungles a dia d'avui, dissabte 21 d'abril. I acabo de descobrir per aquest medi, vès per on quines coses hi ha el món que és el color que en la dona denota modèstia.

A ella li vaig adjudicar un sobrenom perfecte i que li fa riure

Ella m'ha ajudat sense demanar res a canvi