7:05 am
Ahir vam tenir sopar Nàiades.
És realment increïble com van canviant
les coses. Tothom va trobant el camí o
creu que el va seguint segons el seu
fluxe continu.
Diuen que les coses tenen el seu principi
i el seu final i ningú, però, et pot
guiar quan aquest final s'acosta.
Fa pocs dies que sé que hi ha un
final de l'etapa de treballar el dissabte,
però ningú viu de l'aire. Cal buscar una
altra feina per poder anar cobrint gastos
però el que no penso fer és treballar
el capde., l'he de destinar a un
objectiu: projecte final
La feina que m'agradaria trobar
ha de ser en un showroom o
a un lloc per l'estil
Vull continuar a les Nàiades almenys
un altre any. Ara és un molt bon
moment. He de buscar dissenys interessants
per acabar de perfilar les faldilles que
han de dur les Nàiades.
Aquest mes, però, me l'agafaré molt
tranquil·lament. Canviar de mòvil per
poder trucar i que em puguin trucar
Perquè el pobret està més mort que
viu.
Estic baixant amb el tren de les 6:54
i feia temps que no hi baixava, i encara
menys en un mes de juliol
Per alguna raó que desconec
ho sé més bés que ningú hi ha
una cosa que em frena a fer coses.
Si jo mateixa propago als quatre vents
que el NO ja el tens estiguis on
estiguis, facis el que facis i diguis el que
diguis, es tenen el 50% de probabilitats,
No perdó, pot ser 100% fins i tot,
doncs què ens ho impedeix a mi i a
la meva consciència?
Z On és la meva il·lusió i el meu
entusiasme esbojarrat? TOrna!!
No em deixis. No hi ha cap motiu pel
qual moxinegi.
Tenir aquella estranya sensació d'ofec em
desespera i ara mateix m'ha tornat
a venir. Em falta l'aire per moments
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada