Porto el teu nom imprès en les meves arrels
he agafat milers de vegades la teva mà mirant-te als ulls
Ulls plens de bondat i tendresa.
Un dia no molt llunyà decidiràs que és hora de marxar,
agafaràs un núvol de ganxet que s'enlairarà ben amunt
i observaràs que el món continua girant.
Vigilaràs les flors del teu jardí,
i veuràs com unes mans que estimes les cuiden amorosament,
tal com tu fas cada dia amb tots nosaltres.
No evitaré les llàgrimes que cauen quan vulguin venir.
Et regalaré totes les flors del món
per tal que puguis volar entre elles amb tota llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada