M’he despertat amb unes ganes boges d’escriure

M’he despertat una mica més tard del que el rellotge ha sonat.

 

M’he despertat amb un pensament, una idea, o potser eren més d’un pensament o més d’una idea, sigui com sigui m’he despertat i això és el que realment importa. Es clar que per molt que em desperti si no hagués posat els dos peus a terra i no hagués obert  la persiana em sembla que encara estaria mandrejant.

Mandrejar està bé, però tampoc cal abusar-ne, mandrejar en  la justa mesura i una mica llarg del dia és molt més divertit, cosa que es pot improvitzar en qualsevol moment.

I utilitzar l’expressió que acompanya el fet de mandrejar, una frase que està composta per 2, 3 o 4 paraules… segons com surti.

Es clar que l’efecte que genera aquesta frase sempre és sorprenent, i això és el que la fa tant interessant. És una frase molt comuna però segons on es diu, com es diu, qui la diu i també l’estat d’ànim de la persona que la diu i segons el qual fa servir una entonació o altra (en sol major, en fa sostingut menor o potser en escala pentatònica*, que aranosébenbéquèés però és una paraula ben maca)

I tornant a la frase (composta per unes poques paraules) em pregunto: en cas que sigui un pensament dit en veu alta no fa cap efecte si no la sent ningú més a part de les orelles de la persona que l'ha pronunciat, o potser sí que en fa algun en ell/a mateix/a.

Per altra banda aquesta frase potser no cal ni dir-la perquè a la que fas un badai*, tant si s'és soprano, com contralt o baríton o tenor o mezzo o baix o un acordeó amb o sense amplificador també genera el seu efecte. Es clar que fer un badai és molt fàcil, és molt humà!!

OSTRES!!! quin descubriment! què és el que ens fa humans a les persones humanes? els badais.... però em sembla que això també ho fan altres éssers vius.... com fan els badais les tomaqueres?¿?¿? Faré un estudi d'investigació que serà més aviat un treball de camp, consistent en una observació en detall de l'evolució/progressió del tomàquet. Es clar que per això fer això hauria de posar un punt d'observació com els que fan servir els estudiosos que estudien "(valgui la redundància)" els moviments dels ocells que hi ha, per posar un exemple de proximitat; al Delta de l'Ebre? I aquest lloc d'observació com el faig? Primer em caldrà fer una estructura, un esquelet amb una bona base.

Parlant del treball de camp, fa estona que tinc el cabell enganxós, arrel* de la laca que em vaig posar ahir, no m’en vaig posar pas gaire, només una mica per la bona olor que fa es clar que . Per tant, és important que com a mínim faci bona olor. 

Però tot això de què ha vingut? És veritat m'ha vingut perquè el dissabte que tinc més recent,  poc després d'esmorzar i abans que sortís a fer uns encàrrecs, una persona em va fer unes preguntes i opinés, cosa que em fa pensar que li demanaré que em passi les respostes que li vaig donar perquè el que recordo són algunes de les paraules que em va dir i no sé si eren per aquest ordre o no: símbol, ritual, religió, ciència i què més?

No m'en recordo, però el que recordo és eren conceptes que són coses havia preguntat a altra gent i acte seguit em va dir que era rara. I és cert, sóc rara, però què és ser rara? Algú s'ho ha preguntat mai què significa ser rara? 

Has vist? fins ara ni jo mateixa m'havia plantejat què és ser rara o rar o el fet de rarejar, no sé què hi posar al diccionari del que significa o comporta aquesta paraula, però penso que el que rareja de les persones és el que les fa autènticament humanes.

  

*Obert: 
Pel tipus de persiana que tinc em sembla  seria la paraula "aixecat", o més aviat "enrotllat cap amunt" també es podria dir "utilitzat el braç per subjectar i estirar cap avall la cinta que que activa l'engranatge per fer aixecar l'estructura que coneixem amb el nom".
*Escala pentatònica: 
És una escala de 5 notes per octava. En realitat, caldria parlar en plural d'escales pentatòniques. Són molt comunes i es troben arreu del món, entre altres llocs a la música tradicional de països amb important substrat celta, a la música tradicional hongaresa, a la música de l'Àfrica occidental, a les melodies dels spirituals afroamericans, al jazz, al blues i el rock, al cant joig dels lapons, en moltes cançons infantils, a la música tradicional de Grècia i en cançons de la regió de l'Epir, en un gran nombre de melodies tradicionals dels països de la serralada dels Andes, a la música del nord-oest de Grècia i a la del sud d'Albània, en l'afinació del krar d'Etiòpia i a la del gamelan d'Indonèsia, en melodies de Corea, el Japó, la Xina i el Vietnam, en la tradició musical afrocaribenya, a les terres altes de les muntanyes Tatras, al sud de Polònia, així com en compositors de la música clàssica occidental tals com Claude Debussy. (Ref Bibl: viquipèdia)

*badai:  
-Un badall és l'acció incontrolada d'obrir la boca, amb separació molt àmplia de les mandíbules, per tal de realitzar una inspiració profunda seguida d'una espiració una mica més petita, amb tancament final. Quan es badalla, a més, s'estiren els músculs facials, s'inclina el cap endarrera, es tanquen els ulls, es produeix saliva, s'obren les trompes d'Eustaqui de l'orella mitjana i es fan altres accions, encara que imprecises, de tipus cardiovascular, neuromuscular i respiratori.
És una acció comuna entre els animals vertebrats. Els mamífers i la majoria dels animals que tenen columna vertebral badallen, incloent els peixos, les serps, les tortugues, els cocodrils i les aus.
Dins dels mamífers, els mascles són els que badallen més; a l'espècie humana ambdós sexes badallen amb la mateixa freqüència. (ref Bibl Viquipèdia) 
-En alguns llocs de Catalunya com a la comarca d'Osona es fa el que es coneix com a "iaisme" que consisteix en pronunciar com si fos una "i" la lletra "ll" d'algunes paraules que la contenen (ref bibl. el que recorda una servidora que li va dir algú que ara no recorda qui va ser)

*Arrel : es poden utilitzar altres expressions com per exemple "a causa de", " ja que"