[^**^]
Una decisió és clara,
tornes enrere:
és en algun punt intermig,
en tens una lleugera idea.
Ho saps.
I aprofites la llum de l'astre solar que brilla en una immensitat que sempre et sorprèn, sense cap dubte esdevé el recurs més important en aquest moment; i és que aquí no s'hi val cap aparell tecnològic, només el que portes incorporat "de fàbrica".
Fas el camí lentament, subjectant amb força el volant i observant-ne els racons, a voltes farinosos, i colrats pel sol. Tots i cadascun d'ells formen part d'un camí de to blanc cendrós.
I observes com en determinades zones aquesta claror blanquinosa es transforma en un llenç improvitzat on es dibuixen formes que a vegades es belluguen sense aixecar-se, potser perquè han trobat un espai on poden ser el que realment volen ser.
Es pot resseguir aquest dibuix,
o és propietat del que no es pot agafar ni abastar?
[^**^]
I camines endavant i cap amunt
t'atures un segon en un punt
i observes com s'envola
un raig de claror blanca
que s'atura i resposa.
Una pregunta salta de branca en branca
l'oda forma part de la prosa?
. .
. .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada