Qui és l’últim?

Va entrar a la botiga, com ja portava fent tot el matí. Aquest dia es va sorprendre per la quantitat de gent que hi havia. L’última vegada no hi havia trobat ningú.

Per sort, hi havia una cadira al costat de la porta on va poder seure pacientment fins que li toqués.  La botiga estava igual. Les portes de vidre correderes que permetien que a l’interior hi hagués molta llum. La paret d’aquell to groc crema que tant li agradava i el terra d’un marró molt fosc, gairebé negre. I en els frontals dels mostradors que feien forma de “L”, de fusta molt més clara que el terra, hi havia aquell dibuix que li recordava un tapís d’estil japonès. Però avui gairebé no el podia veure de tanta gent que hi havia.

Hi havia un grup molt nombrós de noies que totes xerraven a la vegada. Esperava que de totes elles només hi hagués una clienta. “.... perquè si ho són totes, no arribaré a temps per anar a buscar el pa, ....i avui a la tarda no obren...”

“- I què us sembla si fem el sopar nosaltres?... ostres!!!... Has anat a la pelu, et veig el cabell super bé…Oi, nena, ahir vaig veure una cosa en el programa aquell, …sí, aquell….EEEi, noies he de tornar a passar per casa que m’he deixat,.. si fem el sopar nosaltres ens ho hauríem de repartirNONONOOO l’hem de preparar juntes… Noies ens hem decidir amb el regal eh? Aquí tampoc hi és potser el tinc al calaix!!! …ostres com es diu? No ho sé jo ahir s’em va espatllar la tele...però si el fem juntes hem de fer el menú,…. Som aquí per buscar-li el regal eh? Que sí que sí… fas servir acondicionador o mascarilla? Però que no feies servir espuma? JA EL TRIO JO EL REGAL  EH?... Sí, sí fes, fes....…ostres m’estic preocupant no ho trobo…. Però es pot saber què busques? …”

A l’altra punta hi havia una senyora que parlava tan fluix o hi havia tant xivarri que no sentia res de la conversa ni de si estava dubtant de què agafar com tampoc quanta estona necessitaria per decidir-se.

 “…Saps què estic pensant de canviar-me el pentinat, aquest no m’acaba de convèncer,… Et fa res que et pagui amb tarjeta??..... podem fer amanida de primer…..i a la butxaca de fora …. escolta però si acabes d’anar a…. PER FI!!!.... Què, ja recordes el programa? …ens ho pots guardar un moment que ens falta la capsa?... JA L’HE TROBAT!! …Os t t t t tia, nena no m’espantis…. I de postres què fem?.... Gràcies, ara tornem….”

“Uf, ja era hora, quasi m’he de prendre un gelocatil…”

En el moment en què va desaparèixer aquest grup es va adonar que a més d’aquella senyora hi havia una parella que no havia vist. I era la noia la que parlava amb la dependenta.  

-         Ostres no ho sé si li agradarà més aquest o aquest.

-         I si li poses una mica de cada?

-         Potser sí, em pots ensenyar com quedaria?

-         Oi tant, un moment que t’ho arreglo…

I al cap de cinc minuts ja li havia posat a la bosseta i sortien de la botiga.

I ja li tocava a ella.

- Què et poso?

- Voldria uns graus de miopia amb una mica d’estigmetisme

- Ara t’ho porto… una pregunta, t’ho emportes posat o t’ho embolico?