Crema catalana

Estic profundament enamorada de les paraules que s’ utilitzen poc o en contades ocasions, aquestes  que només viuen sota la coberta dels diccionaris i que de tant en tant apareixen dibuixades als llavis d’ algú, o fetes un garbuix en un bloc. I és precisament això el que m’ha passat fullejant un bloc. De sobte ha aparegut la paraula ‘esperpèntic’.  M’ha deixat bocabadada, corpresa i esmaperduda el fet que tot i haver-lo escrit jo mateixa, només puc deduir-ne el seu significat. Clarament es tracta d’un adjectiu  que hom empra per definir quelcom d’estrany o fora d’allò comú, i diria que es deu emprar en un sentit pejoratiu. Però segur que és aplicable a l’art, en disseny o pel que fa a tendències més o menys actuals,  com per exemple, el  qualificat com a “burnsun art” , molt popular als EUA. Seria  un tatuatge solar portat a l’extrem. Tapes una part de la pell deixant al descobert la resta sobreexposant-la al sol, pel que sembla sense protecció solar provocant una cremada en tota regla. Vaja, allò que  més o menys a tots ens ha passat. Arribar a casa al final d’un dia assolellat i trobar-te ben marcat el coll i les tires de la primera samarreta de la temporada d’estiu. En tot cas,  quan surti de casa, com a bona catalana que sóc procuraré posar-me crema. 

Article publicat a El 9 Nou el 10/07/2015