Pachelbel

 Un dia entres a treballar en una empresa, i et contracten com a auxiliar de maquilladora.

En aquell moment et sembla un petit miracle. 

Ostres, tens una feina amb contracte indefinit! 

esborrany previ  per desenvolupar

Al cap de unes setmanes després de l'estiu a la teva mare li diagnostiquen càncer, i acabes de tornar d'un viatge a Berlín. Passes a un estat catatònic que no saps ni qui ets.

I vas  a treballar sense saber ni com, t'aguantes amb pinces.

Sí, ho sé pot passar a qualsevol persona, de fet a mi pel simple fet de tenir antecedents familiars em pot passar, i de fet fa uns mesos, al passat 2025 ja em van fer la primera mamografia. 

Es veu que les filles de dones que han passat per un càncers ho han de fer 10 anys abans de l'edat biològica de la teva mare. 

A algú de qui estar llegint li han fet una mamografia?

N'he fet un esbós previ, que alguna hora desenvoluparé. El teniu aquí al costat, és una aproximació, només una idea a desenvolupar. 

No us ho recomano pas, a mi, que tinc un cert entrenament físic, que vaig a caminar, que faig dansa, em mantinc activa físicament, i no paro de fer coses, em vaig marejar en plena sessió mamogràfica.

Us heu d'imaginar una impressora gegant en què t'agafen el pit i te'l xafen fins a més no poder. 

Us ho desenvoluparé una mica més:

T'agafen el pit, te'l posen a la impressora, et fan doblar l'esquena perquè la cara no topi contra una mena de vidre/metacrilat, (compte amb les contractures, tingueu a punt una visita al fisioterapeuta, és un consell) i van ajuntant la tapa fins que queda planxat, ben pla, com un tall de pit d'indi transparent, com si el teu pit fos un paper de fumar. IGUAL!

I no només així, sinó també de biaix, perquè la "impressora de tetes" es gira una mica i després te'l planxen  de gairell

I després l'altre pit.

És a dir 4 vegades: Q U A T R E. (QU 1 A TE ERRA E)

La meva mare em va acompanyar:.

-M'he marejat, li vaig dir. (estirar-se al terra fred, com a mínim una cosa bona, aixecar les cames, i que el volteig mental baixi una mica perquè encara estàs a mig planxar, total no hi ha cap diferència entre un planxa de biquinis i això, es clar que tot aquest reguitzell de coses, com que hi estàs tant avesada no interessen a ningú)

-M'ho he pensat, em respongué.

Mareja? digueu-li a una que el primer cop que es va posar lentilles es va marejar i desmaiar, també quan li han de posar vacunes es desmaia una hora abans de que això succeeixi, des de la triple vírica, a l'escola, un lloc que em genera una forta animadversió, sobretot pel fet que durant pràcticament tota l'escolarització primària i secundària obligatòria, no vaig tenir ni un sol amic. NI UN. Tinc unes quantes anècdotes de les que no vaig aconseguir esborrar, aniquil·lar de la meva memòria. 

Això fou en una vida anterior.

Quantes vides he viscut? 

No les puc ni contar

Us podeu imaginar que la vostra única persona que us escolta és la vostra germana, més petita, que no té més remei, és la única persona que hi és en el dia a dia. Perquè la resta no et fa cabal de res.

La meva gran sort és la família, la de sang, sempre hi han estat, sempre hi són, són la meva ancla, el meu suport incondicional. Cadascú amb al seves particularitats i  atributs. Han fet més suportable la meva existència fins a dia d'avui. 

 Curiosament quan servidora ha d'anar a donar sang no té cap problema, de fet servidora té carnet de donant de sang. I la meva és l'anomenada universal, la que pot anar a qualsevol persona, tingui el tipus de sang que tingui,  però només puc rebre del meu propi tipus, en cas que em fes falta. Que espero que no succeeixi.

Que per cert,  ara fa temps que no hi vaig.

Què vol dir això? quina lectura s'en pot fer? 

Deixaré que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions

Només com a tall d'apunt final, tinc un pit petit, m'agrada fer el símil que no hi tinc la Vall d'Aran, entremig d'ambdós més aviat hi tinc una plana, com el Pla d'Aiats.

Lluny de semblar un desavantatge em permet molta més llibertat de moviment i no tenir un pes, una sobrecàrrega davantera. I a més de poder anar sense sostenidors sempre que em convingui, o vulgui.

El què sí que he canviat amb el temps és el tipus de sostenidors que embolcallen el meu tors.

Vaig descobrir un tipus de top còmode, sense argolles, fa un cert temps, i d'aleshores ençà que vaig amb això, és un top d'encaix, i en vaig comprar 4 o 5 i és la millor inversió que he fet per tenir cura d'aquest part delicada del cos, del meu cos. De fet, crec que gràcies al seu ús, la musculatura del pit a adquirit més consistència, més fortalesa. 

. 

Per cert només heu de restar 15 al 2026 per saber l'any del contracte indefinit d'auxiliar de maquilladora.

Moltes gràcies per llegir aquesta persiana. 

M'era absolutament necessària.