Cada dia surt el sol

Fotografia presa el dia 01/01/2017 a les 07:18h 

Marcar-se un o més d’un propòsit a principis d’any és un fet molt comú, des d’anar al gimnàs, menjar d’una manera més saludable o no prendre’s les coses tant a pit.  Aleshores al cap d’un mes ja n’has trencat un o més d’un. O no, potser ho estàs aconseguint. Bé!  Endavant! Però perquè no plantejar-se que en el precís instant que et marques un objectiu és quan comença l’any? A dia d’avui em veig capaç d’afirmar que el meu 2016 ha consistit en la successió real dels objectius que em vaig marcar quan encara faltaven dos mesos per acabar el 2015. No va ser pas durant les campanades, que no vaig sentir, ni tampoc davant la primera sortida del sol, que me’ls vaig proposar. Aquest últim fet només em va servir per adonar-me que era hora de llevar-se. Així que vaig comentar que volia fer una exposició d’il·lustracions, al cap d’una setmana se’m concretava en una data i un lloc. Dos mesos després estava a la Biblioteca l’Esqueller de Sant Pere de Torelló, penjant un reguitzell de dibuixos que portava fent des de feia més de tres anys. Paral·lelament em va arribar un encàrrec inesperat, emocionant i emocional, però no ara no en parlaré. A l’estiu em vaig trobar aprenent en una aula de belles arts a la ‘Saint Martin’s School of Art de Londres’; un desig fet realitat, una injecció d’adrenalina, un viatge personal. I he de dir que això sols és el principi.

                                                                  Article publicat a L'EXABUIRO a El 9 Nou el 13/01/2017 

Una taula ben parada

Fas un parell de passes enrere per comprovar l’ efecte de la taula parada. Has arribat amb temps per poder tenir-ho tot a punt. Primer has procurat que la taula no balli, però en tot cas t’ has cuidat prou de portar material per evitar que  trontollés. És quelcom realment molest, i avui la funció de la taula no és ni coreogràfica, ni percussionista, ni res que se li assembli. Pot ser que et preguntis si les estovalles que has posat són les adequades perquè ja no ets a temps de canviar-ho. Aquí i ara no ens tens d’ altres. I, tot i que no ho has mirat creus que la taula no està en condicions per ser vista nua. I tots els elements has d’estar correctament situats al seu lloc, amagant convenientment les capses i embolcalls per evitar que el que acabes de col·locar es pogués trencar o embrutar durant el transport. Ahir, ho vas empaquetar tot un cop vas haver fet una prova entre quatre parets: què posaries i com ho situaries. No és exactament igual, però tampoc importa. I avui ets aquí, al carrer, i de moment l’únic espectador que hi ha és aquest dia assolellat i radiant. No són ni les deu del matí. Només t’ha calgut una  hora per col·locat aquestes petites creacions que has estat fent durant aquest  últim mes o potser al llarg d’un any. Qui sap. 

Publicat a El 9 Nou el dia 29 de maig de 2015

Escoltar el teclat

A vegades et passen idees pel cap. I vès per on un dia ho dius en veu alta. I al cap de res et trobes aquí, pensant en què escriure. Quin tema triar per destriar-lo. Només pel plaer d’ escriure. De veure com va apareixent a la pantalla el que et passa pel cap. És bonic escriure, i relaxant. et dóna una perspectiva visible de les pròpies idees. I estructurar-les. I mentre vas pensant en el tema comences a teclejar paraules. Teclejar. El que sigui, encara que no tingui sentit. I parar-se un moment perquè no saps com continuar.  I és en aquest petit moment que m'adono que al meu entorn hi ha tot de gent teclejant, a ritmes diferents, amb intensitats diferents. I sorprèn el fet que no hi hagi cap teclat que soni igual. I de sobte es fa el silenci. D'acord, és hora de concentrar-me en el que faig servir en aquest moment.
El teclat de proximitat és més palpable i més fàcil identificar-ne la sonoritat. I efectivament no hi ha cap tecla que soni igual. Però en destaca la barra d’espai, que té un so com a maraca,com si fos buit. I certament no hi ha cap número, ni cap lletra, cap signe. res. Buit No sé si qualificar-ho de curiositat o és només casualitat.

Article Publicat a El 9 nou el dijous 2 d'abril de 2015