Translate

diumenge, 21 de març de 2010

Marxar. Ser

Vaig marxar. No hi era.
Vaig marxar quan la pell era la frontera a superar per la ment.
La mà frenava la meva ànima.
On eren la passió i el descontrol?

Marxo. No hi sóc.
Marxo de nit quan l’única llum que em guia és el reflex blanc i esmorteït del sol.
En la penombra és on es pot trobar la veritat.
L’excés de llum impedeix la visió. Vull escoltar, sentir, olorar, tocar,... per descobrir i superar els límits que són imposats, però que només són uns miratges d’allò que em provoca paüra.
Busco la incertesa, el desequilibri, però no ho trobo. Potser ja hi sóc.
On són les llàgrimes vessades?


Marxaré. No hi seré.
Marxaré per trobar-me a faltar a cada instant.
El cos m’impedirà avançar en línia recta. Els meus passos seran imprecisos.
No intentis buscar-me.
Em trobaràs allà on em penses.
M’ho diràs?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada