Translate

dimecres, 18 d’abril de 2012

Groc


Ja sabeu què són, oi?
Els anells, uns objectes d'allò més estranys
L'altre dia els contava, en tinc al voltant del 10.
I quan penso en el 10 em ve el cap la puntuació màxima.
La puntuació màxima està relacionada amb la perfecció, però és fictici
La perfecció no existeix, i precisament per això allò imperfecte m'apassiona.
El que pot arribar a ser més perfecte és el que et recorda un anell determinat.
Com he dit en tinc una bona colla, de diferents, gruixos, tamanys, colors, textures, característiques. La majoria són dins d'una capseta platejada, excepte tres d'ells que no hi caben, per la grandària, la forma i la importància que tenen, almenys per mi. I perquè la capseta  que he esmentat és petita per ells. Hi ha una cosa que tenen en comú: els tres són adaptables a qualsevol dels dits de la meva mà. El primer, per ordre d'adquisió, és un pèl brillant, i una mica prepotent, ho reconec. Si el portes  posat val més que no duguis res més, no fos cas que s'enfadés i marxés volant a buscar una flor un prat o amb un dels seus.
Els altres dos són el mateix disseny, el mateix tacte, la mateixa olor, però de colors diferents.
Però també voldria parlar d'un dels anells que hi ha dins la capseta, i que per mi és important.
És un que només me'l puc posar al dit petit, de qualsevol de les dues mans, es clar.
Ens el vam intercanviar amb una de les belleses marines que m'he tobat pel camí.
Ara ella és a l'altra banda de l'oceà on moltes coses absorbirà i disfrutarà.
Jo tinc el seu anell i ella el meu, mai l'ha reclamat, i jo no li he tornat.
Potser és perquè algun dia ens tornarem a trobar.
Tant aquí com allà.





2 comentaris: