Un dels contes del País dels Calçots

conte extret d'aquest llibre : El país dels calçots.

És un recull de contes de diferents autors. 

"CALÇOT TREU BANYA de Manel Tosas

Un petit cargol bover passejava una matinada de finals d'estiu per l'hortet que tenia l'oncle Joanot.

El petit cargol corria i lliscava per damunt de la rosada fresca. S'imaginava tot de fantàstics viatges i aventures mentre es planyia que estava sol i no tenia cap amic per jugar.

-On podré trobar un company per jugar? - es preguntava.

-Què hi deu haver fora de l'hortet? és avorrit jugar tot sol!

Poc pensava que aquell dia seria diferent.

EN el racó més cuidat de l'hort va veure sortir de la terra dues banyes verdes que s'enlairaven a poc a poc.

En pensar que podien ser unes banyes d'un cargol gegantí comença a saltar i a ballar, content com un guínjol per haver trobar per fi un company de jocs.

Però les dues primeres banyes del que esperava gegantí, se n'hi afegien una, i una altra, i una altra, i una altra... i totes eren verdes i creixien ràpidament.

EL petit cargol bover va quedar bocabadat. No havia vist mai res d'igual.

-Renoi quines banyes més estranyes! Amic cargol, com és que tens tantes banyes?- li preguntà.

-Això no són banyes, petit bové, són fulles!- digué l'estrany personatge.

-Fulles, fulles de què? No ets un cargol gegantí?, aquestes no són les teves banyes?- preguntà el petit cargol incrèdul.

-No ! jo sóc un calçot i aquestes fulles són les dels meus germans que broten al voltant meu.

El petit cargol bover arrancà a plorar desconsoladament. En un instant havia hagut de renunciar als seus somnis i les il·lusions que l'havien fet saltar i ballar s'esvaïen.

-Perquè plore petit bover?-preguntà el calçot.

-Jo volia jugar amb tu... i que em portessis lluny d'aquest hortet per veure món i fer realitat tots els meus somnis- digué entre gemecs el petit cargol.

-Pots jugar amb mi tant com vulguis,-respongué tendrament el calçot. Vinga puja per les meves fulles tendres i llisca-hi com si jo fos un drac gegant! Jo també em divertiré veient com jugues i rius. Tu també em pots fer feliç perquè jo no em puc moure, saps? estic clavat a terra.- digué el calçot.

-Que no et pots moure?- preguntà sorprès el petit cargol - ni saltar... ni res de res?

-No, no em puc moure d'aquí, però quan sigui més gran el vent suau farà moure les meves fulles d'un cantó a l'altre i llavors sí que em divertiré molt- exclamà orgullós el calçot.

Com que el calçot cada dia creixia més, el petit cargol bover es gronxava i lliscava cada matinada per les fulles del calçot. Quan el vencia l'esgotament s'amagava entre les seves fulles i hi dormitava tot el dia.

- És molt divertit jugar amb tu... tens unes fulles tan suaus amic calçot!, i a més... ets tan perfumat i dolç! - repetia cada matí el cargol.

-És que no sóc un calçot qualsevol, amic bover, sóc un calçot d'alta qualitat i han de tenir cura de mi per portar-me al concurs de la calçotada de Valls.

-Quin sort que tens amic calçot!, jo no hi podré anar mai, ni veuré les festa de la calçotada... a mi no m'hi portarà ningú- deia resignat.

-Saps? t'hi portaré amagat entre les meves fulles i així plegats podrem veure la ciutat i participar de la festa- digué el calçot.

Durant els mesos següents, el calçot ben plantat i ben regat creixia i creixia amb una tija blanquísssima i unes fulles verdes i llustroses de tant com s'hi havia gronxat el petit bover. Les baves que el petit cargol bover deixava sobre les fulles les feien estar cada dia més fortes, i els raigs de sol en emmirallar-s'hi les feien més lluents, tan lluents que semblavn platejades.

Tots els veïns d'en Joanot anaven al seu hort per descobrir el secret del calçot de les fulles de plata, però ningú no trobava la resposta.

Tothom en parlava, i fins i to les forces de seguretat van haver de vigilar l'hortet d'en Joanot, no fos cas que algú volgués endur-se'l.

L'oncle Joanot somniava amb el concurs de calçots. I com! Aquell any segur que el podria guanyar amb el calçot de les fulles de plata.

Arribà el dia del concurs i el calçot de les fulles de plata fou proclamat campió absolut del concurs de calçots de Valls.

Mai se n'havia vist cap d'igual; era tanta la seva bellesa i lluentor que després del concurs el dugueren als estudis dels pintors i retratistes més famosos. Les seves fotos les publicaren a tots els diaris i revistes del món. Les cadenes de televisió més importants es disputaven la seva presència.

Tots volien conèixer el calçot més famós del món, el de més qualitat i més bellesa, el calçot que va difondre el nom de Valls per tota la terra.

Però ningú se sap explicar encara, és perquè les seves fulles són platejades, i per què en tots els retrats i pintures, entre les seves fulles sempre s'hi poden veure dues petites banyes."