Les paraules ben escrites, en el moment precís que les necessites fan acte de presència.
Com el raig de sol que travessa la fulles il·luminant el tros de camí que està en la penombra.
T'obre la ment, clarifica els pensament i les idees.
Escoltes atentament la melodia de la vida, el camí que has fet, el que et falta per recórrer.
Però més important és el moment que fas el primer pas mirant endavant, deixant, però agafant el mateix temps, el que se't presenta davant.
Després del primer d'aquest primer pas, ve un altre primer.
No és el segon ni el tercer, ja que si així fos, sempre ens trobariem envoltats de la mateixa atmosfera.
L'empenta, la il·lusió que es té pel primer pas és la que ens motiva a seguir avançant. Si es perd aquest, una part de tu mor sense remei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada