Un aire fred, congelat
ocupa els pulmons
i ofega, esgoïsta
la vida que no tindré.
Aquella que apareix
sols en un somni
per descobrir en la foscor
que aquella serà la nit que no dormiré.
Estaré ben desperta, perquè no serà nit,
la nit és l'ombra del sol que la necessita per descansar,
perquè al cap d'unes hores reapareix de nou.
I les ombres molt sovint serveixen de mirall
per veure el propi moviment.
I com és evident pots aprendre
observant-la i distraient-te
quan per allà volant que no emprenyant
tot un seguit d'animalets alats
alguns de peludets i d'altres que van més lleugerets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada