Enllà en l’horitzó, ben retallada
una vela avança lentament
talment una pinzellada
dibuixada silenciosament.
Una simfonia contínua
d’un vaivé sens fi
avança i recula
mentre fa camí.
El sol il·lumina
les teves dolces petjades
i la brisa marina
em recorda belles vesprades.
No recordo ben bé quin dia vam anar-hi, he de buscar la llibreta que al tinc en algun
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada