Ara mateix la càmara s'està carregant, a l'endoll de dalt. Me l'he emportat per fer fotos pensant que havent-la carregat durant al matí d'ahir la podria fer servir, però no. La vaig fer servir ahir al vespre i va quedar esgotada......A dalt està més tranquil·la.
Descansa sobre una capsa blanca que contenia uns sostenidors bàsics de WS. Molt bons per cert. I ara és un joier. Al costat hi ha una "bandejeta" de plàstic que també fa la seva funció. Així tinc repartides el minikit de bracelets i collarets. Eeexacte bracelets i collarets, i 2 anells.
Per les arracades he trobat un altre raconet. Estan perfectament col·locades de costat. I no estan ni rabregades ni arrugades ni mal engiponades.
NO NO!!!! Estan en perfectes condicions.
Es clar que tot això no té cap mena d'importància, o sí? però el que ha estat fantàstic ha passat aquest matí.
El mar estava una mica agitat, de fet quan he anat a caminar ja feia hipopressius. És un bon mestre el mar en aquest tema.
Doncs bé avui, no m'he mirat el diari, sinó que com que el dissabte porta una revista que porta un títol bastant clarificador.
He fullejat la revista. Sobretot m'han agradat l'entrevista a 4 bandes de 4 noies que sempre hi ha al principi entre les quals hi ha l'actriu Andrea Duro. Les altres hi havia una ballarina i 2 més que no en recordo el nom. M'ha gradat molt el que han dit aquestes més joves. I després l'entrevista a la Charlize Theron. Quin mujerón!. ..... i no sé si ha estat abans o després el de la Marilyn.
I me n'he anat a l'aigua.
Com podeu suposar no havia deixat de fer abdominals, per tant idoni per deixar-se bressolar. És el que té l'aigua del mar t'estires i t'aguanta. Es clar que no m'he posat en paral·lel a la platja, mala idea, m'ha entrat aigua a les orelles, obvi. Per tant he cercat la perpendicular. I mira que ho sé eh?, quan fas el "camell" en la dansa del ventre és un bon exemple.
Quan es fa el camell s'ha de pensar que et passa una onada per darrera, va.... és fàcill.....
Pit panxa cadera.... pit panxa cadera... i l'invers... cadera panxa pit.... cadera panxa pit.
Això ho sé gràcies a una fada ;) però encara tinc molt per aprendre d'ella ....
Després he retornat, primer cap a la dutxa i després a les estores
He fet un rato el llangardaix
Fins que he tornat a l'ombra. I he continuat llegint i m'he trobat un escrit molt bonic i emotiu sobre 3 mares de 3 esportistes que aquest any seran a les Olimpíades de Londres. Quines dones! ..... m'ha sortit pell de gallina, sí sí , no ha estat l'airet que feia..... ha estat de dins cap a fora....
I de sobte he vist el mar...oooOOOO....
He tingut necessitat d'anar-hi i m'he trobat tot un seguit de crestes de gall, llaaaaaaaaaaaaaarrgues....
Fa temps ma mare em va ensenyar que si et poses just davant d'una onada just abans que faci el batent, es diu així? que comença a encrespar-se... fas quatre braçades de crol i deixes que la panxa es posi just a sobre de la cresta i et deixes portar...oooooooo.......
et converteixes en una planxa de surf vaja.... no en totes les onades l'encertes,
N'he enganxat una que m'ha deixat ben despentinada.......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada