La prima de risc o el risc de ser prima

Tant al diari com a les notícies han parlat de la prima de risc, que està tan alta......................................

ES POT SABER QUÈ RECOI ÉS LA PRIMA DE RISC? NINGÚ HO EXPLICA. ESTEM TOTALMENT DESINFORMATS EN PLENA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ.

Perdoneu però ho havia de dir!!!

Ja m'he desfogat

EL que sí que sé és que avui el mar estava pla, tranquil, transparent, s'hi estava a gustet a gustet..

M'he ficat a l'aigua un parell de vegades. La primera ha estat després de llesgir un tros de Periòdic. Fins a un article molt interessant sobre un castell que fa, des del 2007 em sembla que hi deia, que l'amo el vol intentar vendre i no pot. I ara es subasten els mobles..... i si en cas que el vengui el nou propietari ho haurà de remoblar no?¿?¿ Farà servir mobles d'IKEA?¿? Perquè es veu que l'edifici en si és intocable. Però no produeix res... no és com un hort on pots plantar vegetals.

Perquè d'una llavor d'un tomàquet en surt una tomaquera que fa moooolts tomàquets... són bons els tomàquets eh?¿? Fan tornar guapo, ho deia una meva àvia, o era la meva besàvia?¿?¿  no m'en recordo.... la meva memòria ja sabeu....

I al cap d'un temps surt una investigació de no sé qui de "noséauon" que es veu que els tomàquets tenen antioxidants o no sé ben bé què...... Perdoneu eh??¿? però això la meva àvia /besàvia ja sabia que els tomàquets eren bons per la salut eh?¿?¿?...... és queeeeeeeeee....

EN fi que m'hi he ficat i he nedat fins a la porteta, quasi a tocar d'uns velers de fusta molt bonics que al cap d'una estona han marxat.

Llavors he continuat tornat enrere i he nedat paral·lelament fins l'hotel de Los Delfines, em sembla, perquè he vist un tercer parasol taronja i m'ha semblat que ja estava prou bé, he sortit i una caminadeta fins al parasol. 

EL segon cop que m'hi he ficat ha estat quan ha retornat de nedar, tenia necessitat d ficar-me a l'aigua, i li he demanat les ulleres de nedar. M'he recordat que ahir vaig avistar una minibanc de minipeixos.  Potser avui els veuria, qui sap....

I vinga nedar cap a dins, s'acaba l'aire cap a fora rapidet a buscar aire, cap a dins, dreta esquerra, esquerra dreta, ara fas de sirena ara fas de medussa...... una mica més..... a veure... on són?¿?¿?

Potser no hi són.... bé només nedaràs........ TOrna a agafar a I R e . .  .  .  .     

UANLAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!! minipeixos blancs, un pilot!!!!!

UN  BANC SENCER DE MINIPEIXOS BLANCS!!!!!!!! OSTREEEEES!!!!

QUIN FLIPE!!!!!!

Els he seguit un ratet fins que de sobte un bon pilot de més grossos!!!!! uooooooOOOOOOO

QUE FOOOOORT!!! 

(sóc una exagerada OU YEAHHH!!!)

Si els perseguia marxaven, vull dir nedaven corrent, vull dir aletejaven ràpid......

.....pos vale....


M'he quedat quieta surant des de dalt.....
ueps.... no són blancs... per dalt són verds i tenen la panxa blanqueta....ooooo
I els grans són blancs i resseguits tot al seu llarg, només per sobre inclosa la cua de negre.....

IMPRESSIONANT!

I he tornat a la sorra.

INFORMACIÓ amb un tipus d'interès alt

ep!!! però a mi el que de debò m'interessa és un tipus alt

prima¹

1 1 f. [HIH] Primera de les quatre parts iguals en què els romans dividien el dia artificial.
1 2 f. [RE] [HIH] Part de l’ofici diví que es deia després de les laudes.
2 1 f. [LC] Espai de temps del capvespre fins a l’entrada de fosc.
2 2 f. [LC] [AGP] Pescada que hom fa al capvespre. Pescar de prima.
2 3  [LC] [AGP] anar a la prima Fer calada al capvespre.

prima²

1 1 f. [LC] [ECT] Suma que l’assegurat paga a una companyia d’assegurances com a contraprestació o preu del servei contractat.
1 2 f. [LC] [ECT] Suma que en certes operacions de borsa el comprador paga al venedor pel dret d’anul·lar el contracte.
1 3 f. [LC] Excedent del preu actual d’un valor sobre el preu d’emissió.
2 f. [LC] [ECT] Premi pecuniari ofert per l’Estat o els particulars a les persones que exporten o importen articles de comerç o prenen a llur càrrec una empresa d’utilitat pública, als abonats d’un diari, etc., a fi d’encoratjar els abonaments, als subscriptors d’una emissió de títols, a les persones que prenen part en una competició esportiva perquè s’esforcin a aconseguir un resultat determinat, etc.

de¹

[pl. des]

f. [LC] [FL] Lletra d D.

de²

[pot revestir la forma d’]

1 prep. [LC] Expressa relacions que denoten:
a) El punt de partida d’un moviment, d’un espai de temps, d’una transició, d’un mesurament, l’origen; allò de què és separat, privat, alliberat, etc., quelcom. D’on véns? Sortir de casa. Baixar de la muntanya. Pujar de Monistrol a Montserrat. Treure’s un mocador de la butxaca. Caure del balcó. Què en sortirà, de tot això? Nat de pares humils. Partir d’un principi. D’avui en vuit. Vindrem de nou a deu. De llavors ençà. D’ara endavant. Aquest mal, el té de naixença. Això data d’un any. Passar un cos de sòlid a líquid. Érem a 5 quilòmetres de Granollers. Comptar de 20 a 30. Excloure algú d’una comissió. Desempallegar-se d’un importú. Salva’ns dels nostres enemics. Això, se m’havia esborrat de la memòria. Netejar de brossa.
b) La causa, el motiu; el mitjà; l’autor de l’acció. Morir de set. Plorar de ràbia. Tremolar de por. Rebentar-se de riure. Malalt de verola. Avergonyit de la seva mala acció. Un cobrellit fet de retalls. Nodrir-se de vegetals. Viure de renda. Estimat de tothom. No és conegut de ningú. Precedits d’un macer. Oblidat de tothom. Acompanyat del seu mestre. Armar-se de valor. Cobrir-se de glòria. Omplir de satisfacció.
c) El mode de l’acció, formant part d’un gran nombre de locucions adverbials. De genollons. De bell antuvi. De dret. De pressa.
2 prep. [LC] Serveix per a formar termes atributius que expressen:
a) L’origen; la matèria, els elements, les parts, de què una cosa està feta o construïda; el contingut; el mitjà emprat; la destinació; l’autor; l’espècie a la qual pertany quelcom, i, en general, qualsevol tret que caracteritza la persona o la cosa designada pel substantiu al qual es refereixen. Formatge d’Holanda. Vins del Penedès. Vent del nord. Aigua de pluja. Botes de xarol. Taula de marbre. Estàtua de bronze. Confitura de codony. Un ramat de xais. Un escamot de policies. Un esquadró de llancers. Un munt de papers. Una munió de curiosos. Un gran nombre de verbs. Una lliura de cafè. Un centenar d’ampolles. Una dotzena d’ous. Una tassa de te. Una peça de tela. Un carro de palla. Un cop de puny. Remor de veus. Crits de dolor. Poesies de Maragall. Les epístoles de sant Pau. Pla de batalla. Tractat de química. Conte de fades. Casa de joc. Sala de ball. Un atac de reuma. Un escriptor de talent. Un dia de festa. Una cosa d’importància. Un exèrcit de deu mil homes. Una nau de 1.000 tones. Un noi de catorze anys. Una distància de 20 quilòmetres. Una llargària de 6 metres. La casa del portal rodó.
b) L’agregat o la totalitat de què el mot anterior designa una part. Tres dels seus amics. El més gran de tots tres. Molt d’oli. No sé pas d’on ha sortit tanta de gent. Bastant d’aigua. | Què hi ha de nou?
c) La persona o la cosa a la qual pertany quelcom o que és sotmesa a una acció. El martell del fuster. El cau del conill. Els dits de la mà. La punta dels peus. La llum del sol. Els perills de la guerra. La blancor de la neu. La fractura d’un os. La comissió d’un crim. La distribució dels premis. El transport de tropes. El conreu d’un camp. | A través del bosc. Al voltant del pou. Al darrere de tothom. Damunt de la taula. Davant de la casa. Dalt del campanar.
d) Darrere certs substantius, un exemple particular de la classe designada per aquests. La ciutat de Manresa. La vila de Calella. El regne d’Itàlia. L’illa de Mallorca. El desert del Sàhara. El mes de maig. El dia d’avui. El nom de Joan. El títol de duc.
e) La designació d’una persona darrere el nom que expressa l’espècie a la qual s’atribueix. El ruc d’en Pere s’ho ha cregut. Quin dimoni d’home! | Anàlogament, darrere un adjectiu: La desgraciada de la Maria. Pobre de mi! | Ai d’ell si no compleix la seva paraula!
3 prep. [LC] Serveix per a adjuntar a un adjectiu:
a) Un terme que en completa el sentit. És un home ple de prejudicis. Una acció digna de lloança. Encara està dejú de dir-me res. Àvid de plaers. Desitjós de complaure’l. Culpable d’un crim.
b) El nom que designa la part d’una persona o cosa a la qual ha d’ésser atribuïda la qualitat, o el tant de la dimensió expressada per l’adjectiu. Un home curt de cames. Una sala baixa de sostre. Lleig de cara. Ample d’espatlles. Curt de vista. Dur d’orella. Una canya llarga de 12 pams. Un mur gruixut d’un metre i mig.
4 prep. [LC] Serveix per a introduir:
a) La designació de la cosa relativament a la qual s’esdevé l’acció expressada per un verb usat pronominalment o intransitivament. Recordar-se d’un fet. Oblidar-se de fer una cosa. Gloriejar-se d’una acció. Queixar-se d’algú. Penedir-se d’haver fet alguna cosa. Adonar-se d’una cosa. Burlar-se de tothom. Emparar-se d’un castell. Tractar-se d’un amic. Parlar d’un absent. Saber de gramàtica. Ensenyar de comptes. Dubtar d’algú.
b) L’infinitiu en funció de complement directe d’un gran nombre de verbs transitius. Li han promès de fer-ho tot seguit. Hem decidit d’anar-hi demà mateix. M’han ofert de venir a ajudar-nos. Ja hem resolt de no escriure-li més. Veges de fer-ho aviat. Els pregà d’assistir-hi. Ens han demanat de trametre’ls-ho.
c) L’infinitiu en funció de subjecte d’un verb precedent. No m’era permès d’anar-hi. Feia goig de veure-les. És una temeritat de sortir amb aquest temps. Molt em tarda de saber-ho.
d) L’adjectiu qualificatiu o possessiu que fa d’atribut del pronom en o, quan hi ha el·lipsi del verb, d’un substantiu sobreentès representable per en. No tinc cigarretes egípcies, però en tinc d’angleses. No m’agraden els mitjons de color: en vull de negres. Si tens coixins, deixa-me’n quatre de grans. Tenia dues boles blanques i quatre de negres.
e) L’adjectiu o l’adverbi modificat per un com emprat com a adverbi de grau. Tots sabeu com és d’important aquesta associació.
5 1 prep. [LC] Serveix per a fer ressaltar el terme nominal que introdueix posant-lo fora de la frase, usat pleonàsticament per a designar la persona o la cosa ja expressada pel pronom en. Ja t’he dit que no en tenia, de plomes!
5 2 prep. [LC] Quant a. No tinguis por: de perdre’s, no es perdrà.

risc

m. [LC] [AD] Contingència a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Correm el risc de perdre-ho tot. Risc d’allaus, d’incendis. Van saltar d’una vora a l’altra a risc de caure a l’aigua. Posar-se a risc de prendre mal.

 http://dlc.iec.cat/results.asp