Pot ser que et diguin que al sortir de casa un gosset clapejat de blanc i negre,
m'ha acompanyat un trosset.
Pot ser que et diguin que m'han dit si anava a caminar,
sí, però primer el diari.
Pot ser que et diguin que m'han vist dins d'un clip amb una cortina negra davant els ulls,
i he saludat un company de feina,
i segons ell a les 2 plourà,...
això rai, aquella hora jo estaré a mig dinar.
Pot ser que et diguin que m'he creuat amb una noia i un gos,
i així ha estat.
Pot ser que et diguin que m'han vist ballar mentre caminava,
i jo et diré que he vist passar un negre vestit amb roba clara sobre una bici.
Pot ser que et diguin que m'han vist dos nois amb bici que els tinc vistos,
però no sé de què, i tampoc m'interessa gaire.
Pot ser que et diguin que m'han vist pujar i baixar roques petites,
i sí, ho he fet per les dues direccions.
Són escales naturals, per reforçar allò que no veig,
però que sé que tinc
i és molta cultura.
Pot ser que et diguin que m'han vist pujat cap a 3 creus,
i a dalt he tret un parell de serps que he fet volejar,
amb una mà, amb una altra, estirada a terra i de cap per avall.
Pot ser que et diguin que han mist una mosca rosa fluorescent dalt d'un creu,
i és cert, estava fent flexions per enfortir els braços.
i m'he adonat que em falten uns peus de gat
perquè la creu més gran
escalar-hi no m'ha deixat.
Pot ser que et diguin que m'han vist baixar esperitada i baixar corrent,
i he passat per davant d'un grup de gent que sortia de missa.
Pot ser que et diguin que m'han vist passar per l'ombra,
però també he passat pel sol.
Pot ser que et diguin que m'ha vist seprentejant entre pilons,
no portava els patins, ja que em falten els protectors de genolls, mans, braços i cap,
Pot ser que et diguin que al arribar, he recuperat energies
amb una barreja de beguda gasosa negra i aigua,
no més de mig got, tal com fa un sant.
i que quan he arribat al meu petit món de color nata i suc de maduixa
havia entrat una visita pel balcó.
Un petit animaló amb ales que no sabia sortir,
i he anat directament a acabar d'aixecar la persiana fins a dalt
i he obert les dues portes de bat a bat,
I el cantant ha sortit volant,
espero veure'l més endavant.
i si és cada dia,
sols uns instants
seran els petits moments més grans.
Però no tinc imatges de res.
Només tinc paraules
que tampoc les domino
però disfruto com un pardal jugant al dòmino.
Posant moltes moltes peces una darrera de l'altra
composant el que em surti en aquell moment,
I això sí que et puc dir
que no ho he fet mai.
Només ho he vist fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada