M'agradaria saber com ho fan els narradors d'històries a l'hora d'arribar a omplir un sol full en blanc per començar una narració. Suposo que depèn de la temàtica del tema en qüestió, però segurament que es basen en una realitat més o menys propera a ells, es clar que segurament això no és cap secret per ningú. Però potser només agafen una mil·liunèsima part d'aquesta realitat: un lloc més o menys gran com pot ser una ciutat, un poble, una casa i a partir d'aquí es construeix la resta. Però també necessiten d'un argument, uns protagonistes, un ambient/atmosfera, un rerefons... Necessiten de mil coses per conformar una narració lògica i coherent.
I sobretot, segurament necessiten tenir la ment en blanc per "embrutar" ni que sigui un sol full en blanc, es clar que abans de deixar la ment en blanc han hagut de fer un treball de camp intens i llarg en el temps, han hagut de tenir un seguit de vivències personals i sobretot un vocabulari diversificat i de molts àmbits perquè segurament en una narració només que ocupi dues pàgines han pogut sortir posem-hi entre 30 i 50 temes diferents. Imagineu-vos un llibre de 412 pàgines .... es pot saber el resultat només fent la multiplicació utilitzant la calculadora. Fàcil oi? però què li passa pel cap mentre va escribint full per full? ho fan de manera correlativa? o fa columnes per relacionar el subjecte amb el predicat? o fa servir post-its? Recordo un reportatge de televisió que els guionistes d'una telesèrie, no recordo quina, que tenien una paret amb tot de pos-its (o post-its, no sé com es diu/pronuncia) i que els anaven enganxant i desenganxant. Els paperets en qüestió tenien una frase o dues que definia un fet i aquest fet l'adjudicaven a un personatge o altre en funció d'aquest personatge que l'audiència ja coneixia. Es clar que aquest personatge ja s'havia definit i acotat anteriorment. Per tant aquí hi ha una gran diferència entre un personatge televisiu amb un personatge de llibre: Un personatge televisiu es redefineix constantment en funció de moltes mans i un personatge de llibre s'ha hagut d'acotar molt bé i s'ha de tenir molt clara l'evolució d'aquest al llarg de la història, perquè normalment només ho fa una sola persona, que és l'escriptor. Es clar que hi ha llibres que s'escriuen a 4 mans, aleshores no sé ben bé com va, però ja es diu que 2 caps pensen més bé que no pas un.
I evidentment un llibre no es fa amb 2 dies, com una sèrie es va fent al dia a dia, i es va capgirant, perquè una sèrie és una obra coral i amb un repartiment coral, però ara que hi penso un llibre també es fa al dia a dia, com qualsevol altra feina, oi? I aquí també hi entra la seva disponibilitat horària per dur a terme tal activitat un cop s'ha recopilat, en paper o en un ordinador o en un arxivador del tipus que sigui (en paper o en un disc dur) una sèrie d'informacions per poder-les relacionar de forma coherent i lògica. S'ha de tenir al cap només el que és estrictament necessari, i el que és necessari és la capacitat estar en els espais en blanc i "convertir-se" en les fletxetes de relacionar conceptes.
Exercici inspirat en El Gran Dictat per fer quan es pugui i per pura diversió.
I sobretot, segurament necessiten tenir la ment en blanc per "embrutar" ni que sigui un sol full en blanc, es clar que abans de deixar la ment en blanc han hagut de fer un treball de camp intens i llarg en el temps, han hagut de tenir un seguit de vivències personals i sobretot un vocabulari diversificat i de molts àmbits perquè segurament en una narració només que ocupi dues pàgines han pogut sortir posem-hi entre 30 i 50 temes diferents. Imagineu-vos un llibre de 412 pàgines .... es pot saber el resultat només fent la multiplicació utilitzant la calculadora. Fàcil oi? però què li passa pel cap mentre va escribint full per full? ho fan de manera correlativa? o fa columnes per relacionar el subjecte amb el predicat? o fa servir post-its? Recordo un reportatge de televisió que els guionistes d'una telesèrie, no recordo quina, que tenien una paret amb tot de pos-its (o post-its, no sé com es diu/pronuncia) i que els anaven enganxant i desenganxant. Els paperets en qüestió tenien una frase o dues que definia un fet i aquest fet l'adjudicaven a un personatge o altre en funció d'aquest personatge que l'audiència ja coneixia. Es clar que aquest personatge ja s'havia definit i acotat anteriorment. Per tant aquí hi ha una gran diferència entre un personatge televisiu amb un personatge de llibre: Un personatge televisiu es redefineix constantment en funció de moltes mans i un personatge de llibre s'ha hagut d'acotar molt bé i s'ha de tenir molt clara l'evolució d'aquest al llarg de la història, perquè normalment només ho fa una sola persona, que és l'escriptor. Es clar que hi ha llibres que s'escriuen a 4 mans, aleshores no sé ben bé com va, però ja es diu que 2 caps pensen més bé que no pas un.
I evidentment un llibre no es fa amb 2 dies, com una sèrie es va fent al dia a dia, i es va capgirant, perquè una sèrie és una obra coral i amb un repartiment coral, però ara que hi penso un llibre també es fa al dia a dia, com qualsevol altra feina, oi? I aquí també hi entra la seva disponibilitat horària per dur a terme tal activitat un cop s'ha recopilat, en paper o en un ordinador o en un arxivador del tipus que sigui (en paper o en un disc dur) una sèrie d'informacions per poder-les relacionar de forma coherent i lògica. S'ha de tenir al cap només el que és estrictament necessari, i el que és necessari és la capacitat estar en els espais en blanc i "convertir-se" en les fletxetes de relacionar conceptes.
Exercici inspirat en El Gran Dictat per fer quan es pugui i per pura diversió.
ui he dit mitges?
han d'anar acompanyades
(sols són uns apunts per tenir en compte,
i com tot segur que està a mitges,
que panties i aquestes
d'un liguero.)
les cames fresquetes a l'hivern,
volia dir panties,
m'encanten les mitges em mantenen
de mitges en tinc menys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada