Amb un parell

20 de juliol de 2024

💗💙💚  

🐋

Ai! però quina mania...

L’altre dia em va venir al cap aquesta expressió, amb l’entonació corresponent: una barreja de disgust i descontentament, i per tant de tipus negatiu. Automàticament em remet a fets concrets, que una fa de manera compulsiva, repetitiva i reiterada. Com per exemple mossegar-se les ungles, cosa que servidora ja fa temps que va deixar de fer. Només en moments concrets de nerviosisme o neguit, l’he modificat per remenar i arrencar aquestes pelletes que rodegen les ungles. Però tornant a l’expressió, em pregunto què ho fa que  porti una connotació de caire pessimista. Potser buscant-ho al Gran Diccionari de la Llengua Catalana em resoldrà la qüestió. La primera definició que hi apareix, literalment el següent “Psicosi caracteritzada per una exaltació de les facultats vitals: eufòria exagerada, acceleració del curs de les idees i agitació psicomotora”. Val, d’acord, la paraula psicosi no augura res de bo, però em sembla que no és ben bé això el que buscava. I un tros més avall hi apareix escrit: “Aprensió o aversió injustificada” i “Costum injustificat”. Així doncs, en cas que l’aversió o el costum es pogués justificar deixa de ser automàticament una mania i/o esdevé quelcom positiu?  Ah! però resulta que l’antònim és seny.

Article publicat a El 9 Nou el dia 2 d'octubre de 2015

Un sortint de roca

Quantes vegades heu aixecat el cap en sentir un soroll estrepitós intentant localitzar el causant d’aquest rebombori? Però quantes vegades ho heu fet mirant cap avall? De sobte a un centenar escàs de metres per sota els vostres peus un animal mecànic amb hèlices apareix tot maniobrant per trobar la millor posició possible per recolzar tot just l’extrem d’una de les seves potes en un sortint de roca, amb les hèlices en moviment constant, i en baixen tres persones. La corrua de formigues amb motxilles s’ha aturat. L’helicòpter torna a enlairar-se cap avall fins a una petita clariana sense deixar de fer soroll. I al cap d’una estona torna a pujar fins al mateix sortint de roca, que ara es troba a tant sols 20 metres per davant teu. Impossible avançar a peu. I en surt una llitera que recull una de les persones que n’havien baixat, clarament es tracta d’un bomber. I les hèlices tornen a baixar, aquest cop fins més avall, i es torna a fer el silenci. I la corrua torna a moure’s. Al cap d’uns trenta minuts el brogit d’hèlices reneix de nou i  tot sobrevolant unes quantes motxilles, es queda momentàniament suspès en l’aire, deixa anar un cable que fa recollir cap amunt la llitera estesa, amb bomber inclòs, mentre es va desplaçant cel enllà.

Article publicat a El 9 Nou el dia 14/08/2015

Crema catalana

Estic profundament enamorada de les paraules que s’ utilitzen poc o en contades ocasions, aquestes  que només viuen sota la coberta dels diccionaris i que de tant en tant apareixen dibuixades als llavis d’ algú, o fetes un garbuix en un bloc. I és precisament això el que m’ha passat fullejant un bloc. De sobte ha aparegut la paraula ‘esperpèntic’.  M’ha deixat bocabadada, corpresa i esmaperduda el fet que tot i haver-lo escrit jo mateixa, només puc deduir-ne el seu significat. Clarament es tracta d’un adjectiu  que hom empra per definir quelcom d’estrany o fora d’allò comú, i diria que es deu emprar en un sentit pejoratiu. Però segur que és aplicable a l’art, en disseny o pel que fa a tendències més o menys actuals,  com per exemple, el  qualificat com a “burnsun art” , molt popular als EUA. Seria  un tatuatge solar portat a l’extrem. Tapes una part de la pell deixant al descobert la resta sobreexposant-la al sol, pel que sembla sense protecció solar provocant una cremada en tota regla. Vaja, allò que  més o menys a tots ens ha passat. Arribar a casa al final d’un dia assolellat i trobar-te ben marcat el coll i les tires de la primera samarreta de la temporada d’estiu. En tot cas,  quan surti de casa, com a bona catalana que sóc procuraré posar-me crema. 

Article publicat a El 9 Nou el 10/07/2015

Una taula ben parada

Fas un parell de passes enrere per comprovar l’ efecte de la taula parada. Has arribat amb temps per poder tenir-ho tot a punt. Primer has procurat que la taula no balli, però en tot cas t’ has cuidat prou de portar material per evitar que  trontollés. És quelcom realment molest, i avui la funció de la taula no és ni coreogràfica, ni percussionista, ni res que se li assembli. Pot ser que et preguntis si les estovalles que has posat són les adequades perquè ja no ets a temps de canviar-ho. Aquí i ara no ens tens d’ altres. I, tot i que no ho has mirat creus que la taula no està en condicions per ser vista nua. I tots els elements has d’estar correctament situats al seu lloc, amagant convenientment les capses i embolcalls per evitar que el que acabes de col·locar es pogués trencar o embrutar durant el transport. Ahir, ho vas empaquetar tot un cop vas haver fet una prova entre quatre parets: què posaries i com ho situaries. No és exactament igual, però tampoc importa. I avui ets aquí, al carrer, i de moment l’únic espectador que hi ha és aquest dia assolellat i radiant. No són ni les deu del matí. Només t’ha calgut una  hora per col·locat aquestes petites creacions que has estat fent durant aquest  últim mes o potser al llarg d’un any. Qui sap. 

Publicat a El 9 Nou el dia 29 de maig de 2015

Cel

La netedat innata que emergeix tot d'una i que impera en l'espai on l'aire n'és amo i senyor, 

ha aconseguit unes formes perfectament nítides que es dibuixen soles en l'horitzó.

 No tenen un inici ni un final, s'entrellacen entre elles, 

emergint i amagant-se, 

juganeres elles. 

N'hi ha que deixen entreveure que potser més enllà i hi ha un oceà, 

on anar-s'hi a capbussar,

o potser poder-lo travessar tot observant cada racó,

sols en la llunyania pots entrellucar llur flonjor.

Camuflatge 1 "olives"

"Camuflatges"   

Tota activitat humana té una influència a la natura. 

Què pretenc amb aquestes imatges?

Com integrar de forma natural i no invasiva, una activitat humana, concretament: el nail art a la natura o als objectes quotidians que ens envolten. 

"Camouflages"

All human activity has an influence on the nature.

What am I trying to pretend with this photoshoot?

How to integrate a human activity: nail art, into the nature or objects that surrounds us.

"Camuflages"

Toda actividad humana tiene una influencia en la naturaleza. 

Qué pretendo con al realizar éstas fotografías?

Cómo integrar de forma natural y no invasiva una actividad humana, para ser exactos, el nail art, en la natura o en objectos cuotidianos que nos rodean

Photos using Coolpix P500 Nikon

Marieta / ladybird

On és la marieta?
(buscant la felicitat)

Color pencils on black paper

13 x 13,5

Escoltar el teclat

A vegades et passen idees pel cap. I vès per on un dia ho dius en veu alta. I al cap de res et trobes aquí, pensant en què escriure. Quin tema triar per destriar-lo. Només pel plaer d’ escriure. De veure com va apareixent a la pantalla el que et passa pel cap. És bonic escriure, i relaxant. et dóna una perspectiva visible de les pròpies idees. I estructurar-les. I mentre vas pensant en el tema comences a teclejar paraules. Teclejar. El que sigui, encara que no tingui sentit. I parar-se un moment perquè no saps com continuar.  I és en aquest petit moment que m'adono que al meu entorn hi ha tot de gent teclejant, a ritmes diferents, amb intensitats diferents. I sorprèn el fet que no hi hagi cap teclat que soni igual. I de sobte es fa el silenci. D'acord, és hora de concentrar-me en el que faig servir en aquest moment.
El teclat de proximitat és més palpable i més fàcil identificar-ne la sonoritat. I efectivament no hi ha cap tecla que soni igual. Però en destaca la barra d’espai, que té un so com a maraca,com si fos buit. I certament no hi ha cap número, ni cap lletra, cap signe. res. Buit No sé si qualificar-ho de curiositat o és només casualitat.

Article Publicat a El 9 nou el dijous 2 d'abril de 2015

Changes

"el canvi és la única constant"

Proverbi xinès

*made using PicsArt App

"el cambio es la única constante"

Probervio chino